Últims articles
“Alberto Caeiro”, del llibre de poemes: El vigilant dels ramats
No crec en Déu perquè mai no l'he vist. Si ell volgués que jo cregués en ell, segur que vindria a parlar amb mi i entraria per la meva porta dient-me: Aquí estic! Però si Déu és les flors i els arbres i els boscos i el sol i el cantar, aleshores crec en ell, aleshores crec en ell a tota hora i la meva vida sencera és una oració i una missa i una comunió per l'ull i per…
Declaració Ciutadania CSXXI
Cristianisme al Segle XXI fa públic el seu posicionament sobre la LOE i l’assignatura d’Educació cívica per a la ciutadania i els Drets Humans. Instem a la Conferència Episcopal a buscar amb valentia noves vies per fer front als reptes educatius que planteja la pluralitat. Cristianisme al Segle XXI és una associació formada per dones i homes, membres d’entitats cristianes que creiem en el missatge d’amor i d’esperança de l’Evangeli, que defensem un cristianisme no excloent ni exclusivista. L’actitud involucionista…
LA SOLEDAD SONORA
Michèle Najlis Versos de la poetessa nicaragüenca Michèle Najlis del llibre: "La soledad sonora" - Managua, Centro Nicaragüense de Escritores, 2005. Najlis és figura representativa del Centre Ecumènic Antonio Valivieso, de Managua. Hoy te nombro Hoy te nombro río profundo paz malinche florecido. Te llamo luz pájaro, viento impredecible. Lluvia te nombro nube tierra fecunda madre. Te llamo mar arena de las playas de mi infancia. Te digo risa, arrullo arco iris. Hoy te llamo silencio…
XAVIER MELLONI. Escletxes de realitat: religions i revelació
Una petita selecció [ Fragmenta, 2007 ] La revelació s'esdevé sempre des de la transparència i per a la transparència. El que està en joc és l'obertura a una existència cada vegada més diàfana, el creixement cap a una comprensió de la realitat cada vegada menys devoradora i autocentrada per anar assolint regions de més gratuïtat, donació i plenitud. Els vertaders i els falsos profetes "Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres amb vestit d'ovelles, i per dintre són…
La veritat no és una llar
La veritat no és una llar on habitar, perquè cap expressió o formulació construeix les parets al seu entorn. La veritat s'escapa de tots els murs. Qui vulgui posseir la veritat encerclant-la i fent-la presonera, seria tan neci com qui volgués aixecar un mur enmig de l'oceà. La veritat, com l'oceà, ignora les fronteres, desfà les tàpies, és incontrolable. La veritat no és un sostre, sota el qual protegir-se, perquè la veritat, com un huracà, aixeca i se'n emporta per…