Últims articles
With faith and no beliefs
Por Marià Corbí The proposal of the religious traditions, to a society articulated upon initiative, creativity, innovation, and continuous change in all levels of life, cannot account for “linking”. It will account for trust and acceptance of an offer supported by the acknowledgement of quality of the Masters and the great books; an offer that causes free adhesion, not to formulas, but to a quality and a spirit that generate certainty without subduing to fixed forms of thinking, feeling, acting,…
Un Déu per tapar forats
.... Quin error tan gran utilitzar Déu per a tapar els forats de la nostra ignorància! Allà on se’ns acaben les explicacions hi col•loquem a Déu per a que ens solventi el buit. I així, a mesura que s’amplien les fronteres del nostre coneixement, menys espai queda per a Déu. Si cal buscar Déu en algun lloc és en el que coneixem, no en el que ignorem, en el problema resolt, no en la qüestió pendent. Tant si es tracta…
ATREVIR-SE A ESTIMAR
Rumí i el sufisme Cada 17 de desembre, es celebra, a la ciutat turca de Konya, un festival de música i dansa sufís que commemora la mort del persa Yalaluddín Rumí (1207-1273), el més gran poeta místic de l'Islam, autor d'una vasta obra poètica de la que destacaríem El Masnaví, veritable teodicea de prop de vint-i-cinc mil versos, considerat com una mena d'Alcorà en llengua persa. Inspirador de l'ordre sufí dels dervixos giròvags, cèlebres per la seva dansa còsmica…
SENSE CREENCES I AMB ‘FE’
La proposta de les tradicions religioses, a una societat que s'articula sobre la iniciativa, la creativitat, la innovació i el canvi constant en tots els nivells de la vida, no pot haver de passar per "relligar", per fixar; passarà per la confiança i l'acceptació d'un oferiment, fonamentades en el reconeixement de la qualitat dels Mestres i dels grans textos; un oferiment que genera adhesió lliure, no a fórmules sinó a una qualitat i a un esperit, que genera certesa sense…
A casa meva -Lalla, mística del Caxmir-
Res a contemplar! Ni Tu, ni jo, ni objecte, ni mètode. L’actor de l’acció ha perdut la identitat. El cec no el pot percebre Però aquell de consciència immaculada en entreveure’l, es fon en el Suprem. Quan mantenia el lligam amb el meu cos et vaig perdre. Passava els dies buscant-te Fins que et vaig descobrir en mi, l’Ésser i Xiva es van unir en una joiosa reverberació. Netejat el mirall de l’esperit de les seves cendres, Amb una claredat…