Inici

En Carles Capdevila moria l’1 de Juny 2017, deixant-nos infinitat de pàgines plenes de saviesa. N’hem volgut recollir una petita tria, començant per aquelles “Quinze coses que he après aquest 2015”, un text escrit pocs mesos després que el càncer el forcés a deixar la direcció de l’ARA. Tanca la tria la seva última columna al diari: “Diguem-nos coses boniques”. Amb el desig que la seva bonhomia (amb tota l’amplitud i la fondària del terme!) ens acompanyi sempre.

Reflexions sobre com concebre la mort des de les societats de coneixement, reflexions sobre la qualitat humana, sobre la vida i la mort... Selecció d'alguns fragments de: "Las sociedades de conocimiento y la calidad de vida" (Bubok, 2017) i de "Más íntimo que mi propia intimidad" (Vegeu l'apartat: Els nostres llibres).

“Quan visitava la residència on hi havia moltes persones afectades per la malaltia, sabia que em podien aportar alguna cosa, que tenien alguna cosa a dir-me, a oferir-me”... Amb el pare malalt d’Alzheimer, l’autor es fa testimoni de la vida des d’una nova perspectiva. El llibre (“La presencia pura”. El Gallo de Oro, 2017) recull les notes escrites en aquells moments i una entrevista posterior. Unes pàgines que desprenen saviesa a cada moment. Oferim algun fragment de l’entrevista.

Oferim aquí algunes reflexions de Todorov (1939-2017) extretes de: Los enemigos íntimos de la democracia. Galaxia Gutenberg, 2016. 206 p. —- “La barbàrie ens amenaça tots des de l’interior –deia aquest semiòleg i humanista en una entrevista-. Tots som potencialment bàrbars, en certs actes i actituds que consisteixen a no reconèixer la plena humanitat dels altres perquè són diferents, i tractar-los amb condescendència, menyspreu o hostilitat”.