Últims articles
Compartir plenituds en lloc de competir entre totalitats
text publicat a: Xavier Melloni. Vers un temps de síntesi. Fragmenta, 2011. pgs. 41-56. ---- Les religions són receptacles d’una plenitud que hi ha estat vessada i que tracten de custodiar. Però en custodiar-la poden fer-se insolents. Per por de perdre-la la blinden, i en no saber què fer amb tanta densitat, la llancen sobre les altres sense atendre a allò que aquelles ja contenien. El problema de l’ésser humà és que, sent capax Dei, a la vegada és incapaç de suportar massa realitat. Les revelacions de les religions són anticipacions de realitat que experimentem com un excés de llum als nostres ulls encara cecs.
Salvar el jo, o alliberar-se d’ell?
El pensar i el sentir silenciós sempre han estat aquí, en mi.La intel·ligència que hi ha aquí, en mi, té dos nivells: el que queda sota la «funció-ego", i és personal, i el que es troba lliure d'aquesta funció i és "universal". Aquests dos nivells, ¿romanen sempre actius o bé normalment només es troba actiu el nivell de la funció-ego i l'altre nivell és només una mera possibilitat? La naturalesa de la intel·ligència és ser llum i la del sentir…
El Haiku: vía espiritual
El haiku es el arte poético de inmovilizar, a través de la palabra, la sensación de eternidad que en el alma sensible del poeta produce el milagro del instante, captando relaciones, hasta entonces no observadas, que ligan entre sí, en una unidad esencial, los seres y las cosas, desvelando la armonía primordial del mundo. El haiku tranforma espiritualizando el cuerpo, mediante la restauración de los sentidos a su estado original, el del niño que toca el mundo como una sola…
Rabí Hil·lel i els orígens del Talmud
Els ensenyaments de Rabí Hil·lel han donat peu a molts treballs de reflexió, són presents en la vida jueva des de fa més de dos mil anys. La història d’aquest mestre ens permetrà apropar-nos al judaisme i a alguns aspectes clau d’aquesta tradició. [El text pertany al llibre de T. Guardans: Les religions, cinc claus. Octaedro, 2007. 143 p.] “Quaranta anys va treballar, quaranta anys va estudiar i quaranta anys va ensenyar”…: això és el que expliquen de rabí…
Maduresa interior
Amb una calma total i amb tot el cerimonial requerit, com si tingués temps infinit interiorment, un mestre té sempre temps infinit, l'abat es va posar a preparar la tinta. Amb un moviment regular de la mà, va estar fregant fins que l'aigua va quedar negra. Sorprès en veure que fos el propi Mestre el que feia aquest treball, vaig preguntar quina era la raó. La seva resposta va ser molt significativa: "Gràcies al tranquil moviment de balanceig de la mà que prepara…