Últims articles
El bypass espiritual
Selecció de: Mariana Caplan. Con los ojos bien abiertos: la pràctica del discernimiento en el camino espiritual. Kairós, 2010. 342 p. És ingenu creure que el lliurament incondicional a un camí de creixement espiritual implica necessàriament que cada vegada experimentarem una major pau, tranquil·litat, harmonia i sort, i que, si practiquem de manera diligent i sincera, acabarem alliberant-nos del sofriment que afecta a la resta de l’espècie. Pot ser que, en algun cas, això succeeixi, però ens trobem, una vegada…
Terror i ordre econòmic: una lectura hegeliana de la crisi
Si realment es vol analitzar en profunditat l'actual crisi sistèmica del món occidental i en especial europeu, cal instal·lar-se, com a punt de partida imprescindible, en el pla teorètic de l'esperit que ens situa en una nova perspectiva d'anàlisi. Cal destacar, sobretot, que per esperit entenem la instància humana que genera la construcció simbòlica del món (idees, conceptes, teories, categories, valors). L'esperit constitueix la segona naturalesa de l'ésser humà, que és en rigor la seva naturalesa estrictament humana (la seva…
Compartir plenituds en lloc de competir entre totalitats
text publicat a: Xavier Melloni. Vers un temps de síntesi. Fragmenta, 2011. pgs. 41-56. ---- Les religions són receptacles d’una plenitud que hi ha estat vessada i que tracten de custodiar. Però en custodiar-la poden fer-se insolents. Per por de perdre-la la blinden, i en no saber què fer amb tanta densitat, la llancen sobre les altres sense atendre a allò que aquelles ja contenien. El problema de l’ésser humà és que, sent capax Dei, a la vegada és incapaç de suportar massa realitat. Les revelacions de les religions són anticipacions de realitat que experimentem com un excés de llum als nostres ulls encara cecs.
Salvar el jo, o alliberar-se d’ell?
El pensar i el sentir silenciós sempre han estat aquí, en mi.La intel·ligència que hi ha aquí, en mi, té dos nivells: el que queda sota la «funció-ego", i és personal, i el que es troba lliure d'aquesta funció i és "universal". Aquests dos nivells, ¿romanen sempre actius o bé normalment només es troba actiu el nivell de la funció-ego i l'altre nivell és només una mera possibilitat? La naturalesa de la intel·ligència és ser llum i la del sentir…
Salvar el jo o alliberar-se d’ell?
El pensar i el sentir silenciós sempre han estat aquí, en mi.La intel·ligència que hi ha aquí, en mi, té dos nivells: el que queda sota la «funció-ego", i és personal, i el que es troba lliure d'aquesta funció i és "universal". Aquests dos nivells, ¿romanen sempre actius o bé normalment només es troba actiu el nivell de la funció-ego i l'altre nivell és només una mera possibilitat? La naturalesa de la intel·ligència és ser llum i la del sentir…