Marià Corbí No és acceptable abandonar els joves perquè no se sap què dir-los que sigui acceptat per ells, o perquè els hi prediquem amb un missatge del passat, que pensem que és l'únic vàlid i que no accepten. Cal cercar una solució urgentment. Molts no saben què fer i donen allò que tenen a persones que ja pertanyen a l'últim terç de la vida; a persona que, forçades a allunyar-se de les formes tradicionals de la religió, per les transformacions de les maneres de viure i de les cultures, encara els resten no pocs elements de la tradició. També aquests estan desemparats i sense ajuda. Els qui dediquen la seva vida i els seus esforços a aquest tipus de persones fan molt bé. Tanmateix, cal fer un gran esforç per trobar una solució per a les generacions futures, perquè d’elles en serà el món, la cultura, l'espiritualitat i tot.
Passos per a una meditació de la dimensió absoluta, el misteri dels mons

Marià Corbí
Cal considerar que les coses no són coses, ni els éssers són éssers.
Són només signes, senyals que apunten a la dimensió absoluta.
Aquests signes i senyals parlen eficaçment de la dimensió absoluta.
De si mateixos només diuen que són peribles i models d’un vivent.
Cada ésser, cada signe, diu una cosa exclusiva del misteri dels mons immensos.
Del misteri dels mons diuen que hi és, perquè sí, que és absolut.
Diuen que les coses, els éssers i jo mateix som Això absolut i només Això.
No hi ha res fora d’Això.
Diuen que tots els éssers són insignificants en la immensitat dels mons.
Però que aquestes insignificances són només la presència del mateix absolut.
Que l’absolut suprem només es diu i es presenta en éssers insignificants.
Per això, tots els éssers tenen una doble dimensió.
Són alhora una forma insignificant, i l’absolut suprem.
Només s’accedeix a l’absolut suprem en els cants d’aquests éssers insignificants.
Tots els signes, tots els senyals són un cant i un discurs sobre Ell.
Tot diu que l’estimem per poder discriminar amb claredat les dues dimensions.
Fins a comprendre i sentir que les coses no són la meva modelació sinó el seu misteri.
Que tornem sobre nosaltres mateixos per sentir que nosaltres mateixos som aquest misteri.
Que els humans no som la interpretació que fem de nosaltres mateixos.
Diuen que som mortals, però també no mortals, absoluts, gratuïts, perquè sí, com Ell.
Diuen, ben alt, que som el misteri dels mons immensos.
Que, si volem saber del nostre ésser, hem d’exercitar-nos a destriar la nostra doble dimensió, fins que quedi clar a la nostra ment i al nostre sentir la nostra doble dimensió i la de tots els éssers.
Exercitar-se a discernir la doble dimensió, fins a comprendre que tot el que considerem realitat és només un senyal que ens condueix a comprendre que només Això absolut és.
Només per l’amor i l’interès per totes les coses, per tots els éssers, es pot arribar al misteri dels mons immensos. Elles ens porten de la mà i ens parlen de la dimensió absoluta; només elles, des del que ens diuen, ens poden fer conèixer la nostra nissaga i la de tots els éssers en una unitat completa.
(traducció: Rai Ribera)
