3 y 4 de noviembre de 16 h a 17.15h (Hora en España) Impartido por: Marta Granés y Jose Manuel Bobadilla Vivimos en una época de cambio acelerado. Las sociedades de conocimiento, sostenidas por la ciencia y la tecnología, han dejado atrás las antiguas formas de organización simbólica, los mitos y las religiones que durante milenios dieron sentido y cohesión a la vida humana. Esta transformación ha traído libertad, autonomía y creatividad, pero también un vacío de sentido. A lo largo de las dos sesiones, exploraremos los fundamentos antropológicos, culturales y epistemológicos que sustentan su visión: Cómo la especie humana, al carecer de una naturaleza fija, se construye a través de la cultura y el lenguaje. Cómo los mitos, símbolos y rituales sirvieron durante siglos para programar colectivamente la vida, y por qué hoy ese modelo ha perdido vigencia. Cómo puede florecer una espiritualidad sin religión, basada en la experiencia directa del "ser", en la lucidez y el amor sin condiciones, y no en la creencia ni en la sumisión.
Passos per a una meditació de la dimensió absoluta, el misteri dels mons
Marià Corbí
Cal considerar que les coses no són coses, ni els éssers són éssers.
Són només signes, senyals que apunten a la dimensió absoluta.
Aquests signes i senyals parlen eficaçment de la dimensió absoluta.
De si mateixos només diuen que són peribles i models d’un vivent.
Cada ésser, cada signe, diu una cosa exclusiva del misteri dels mons immensos.
Del misteri dels mons diuen que hi és, perquè sí, que és absolut.
Diuen que les coses, els éssers i jo mateix som Això absolut i només Això.
No hi ha res fora d’Això.
Diuen que tots els éssers són insignificants en la immensitat dels mons.
Però que aquestes insignificances són només la presència del mateix absolut.
Que l’absolut suprem només es diu i es presenta en éssers insignificants.
Per això, tots els éssers tenen una doble dimensió.
Són alhora una forma insignificant, i l’absolut suprem.
Només s’accedeix a l’absolut suprem en els cants d’aquests éssers insignificants.
Tots els signes, tots els senyals són un cant i un discurs sobre Ell.
Tot diu que l’estimem per poder discriminar amb claredat les dues dimensions.
Fins a comprendre i sentir que les coses no són la meva modelació sinó el seu misteri.
Que tornem sobre nosaltres mateixos per sentir que nosaltres mateixos som aquest misteri.
Que els humans no som la interpretació que fem de nosaltres mateixos.
Diuen que som mortals, però també no mortals, absoluts, gratuïts, perquè sí, com Ell.
Diuen, ben alt, que som el misteri dels mons immensos.
Que, si volem saber del nostre ésser, hem d’exercitar-nos a destriar la nostra doble dimensió, fins que quedi clar a la nostra ment i al nostre sentir la nostra doble dimensió i la de tots els éssers.
Exercitar-se a discernir la doble dimensió, fins a comprendre que tot el que considerem realitat és només un senyal que ens condueix a comprendre que només Això absolut és.
Només per l’amor i l’interès per totes les coses, per tots els éssers, es pot arribar al misteri dels mons immensos. Elles ens porten de la mà i ens parlen de la dimensió absoluta; només elles, des del que ens diuen, ens poden fer conèixer la nostra nissaga i la de tots els éssers en una unitat completa.
(traducció: Rai Ribera)
Relacionats
