Programació del curs

Lectura comentada del Lankavatara Sutra (2022-2023)

És un text important del budisme Mahayana inicial, escrit cap el segle IV de la nostra era que va tenir gran influència en el desenvolupament del budisme a la Xina, al Tibet i al Japó, convertint-se en un dels fonaments del budisme Chan. Aborda el reconeixement del món objectiu com una visió, com una manifestació de la ment: tots els fenòmens són buits, buits d’entitat i il·lusoris. Amb aquest coneixement s’arriba a comprendre que res ni ningú neix, viu i desapareix. És a causa de la memòria, la imaginació, el raonament i les afeccions, que donem per real el món que modelem. Tot està buit de substància, també la pròpia ment i la personalitat.

Llegir més

Poemes engabiats

Mahvash Sábet Una petita selecció del recull de poemes que, sota aquest títol, publica Pre-Textos (2020). Nascuda a Iran (1953), Mahvash Sàbet va estudiar pedagogia i psicologia. Va ser professora i directora d'un institut del qual va ser acomiadada pel govern per ser membre de la comunitat bahà’í. Va ser detinguda el 2008 pel mateix motiu i sentenciada a vint anys de presó. El 2018 va recuperar la llibertat. Aquest poemari va ser escrit des de la presó.

Llegir més

La trampa del narcisisme

Enrique Martínez Lozano El text prové d'un llibre molt recent d'E. Martínez Lozano: “Profundidad humana, fraternidad universal” (Desclée de Brouwer, 2022). En diàleg amb els crítics d’allò que es coneix com a 'nova espiritualitat', l'autor, tot i reconeixent els riscos que pot comportar i que cal detectar, mira d'aclarir els seus continguts i de mostrar la profunda riquesa que conté.

Llegir més

Caminos del corazón – fragment del llibre El Sentir hondo –

Marià Corbí Ens hem proposat estudiar tres grans autors que plantegen la indagació de la dimensió absoluta de la realitat amb el sentir i el sentir humà. Són tres autors de pes: Mazu, del segle VIII, xinès, de la tradició del budisme chan; un musulmà del segle XIII, Rumi, de la tradició sufí; i un indi de finals del XIX i primera meitat del XX, Ramana Maharshi, de la tradició vedanta advaita. Són tres èpoques diferents i tres cultures diferents. Tots tres són mestres de la indagació amb el sentir i, sobretot, indagadors del sentir humà. Tots tres pretenen indagar la dimensió absoluta a la nostra pròpia interioritat, superant totes les construccions de l'ego, fins a arribar a la no dualitat.

Llegir més

Elements constitutius d’una societat creativa

Marià Corbí Per crear o mantenir creativa de forma continuada una organització, es necessitaran a més de la creativitat científica i/o tecnològica, plantejar-se la el suport axiològic com un sistema de cohesió i motivació. Concretem aquests dos grans components: Cal un plantejament científic i les seves repercussions tecnològiques, o si es vol un plantejament tecnològic amb la seva fonamentació científica; amb uns desenvolupaments estrictament lògics. A més, serà convenient que es plantegi un propòsit axiològic que vagi més enllà del benefici econòmic pur; el propòsit axiològic el constituirà el sistema de motivació i cohesió que es construirà amb la lògica pròpia d'allò qualitatiu.

Llegir més

Les societats de coneixement: una oferta-imposició de felicitat

José Manuel Bobadilla Vivim en un període de transició que empeny, inevitablement, tota la humanitat cap a models culturals basats en el coneixement i el creixement exponencial de ciències i tecnologies, amb nous productes i serveis. Això és un fet inqüestionable, només cal mirar al nostre voltant per constatar que, cada cop més, la ciència i la tecnologia està entrant en tots els àmbits de la nostra quotidianitat. El problema que es presenta, és que aquest canvi cultural, es viu més com una imposició que no pas com una oferta-imposició, i encara menys, com una oferta-imposició de benestar, qualitat de vida i felicitat. I a què és degut això? Segurament per no poder entendre que les societats de coneixement no són una creació del sistema actual, sinó una nova forma cultural derivada directament de les formes de supervivència.

Llegir més

Qui és Jesús?

Marià Corbí Jesús va ser un ésser humà com nosaltres. Com és que va tenir tant poder i tanta grandesa? Si es té en compte l'accés humà a la doble dimensió de la realitat, és possible comprendre millor l'aportació de Jesús sense necessitat de fer-lo Déu o Fill de Déu. Ell, com tots nosaltres, no va ser "ningú vingut a aquest món". Ell, com tots nosaltres, va ser el misteri dels mons, la dimensió absoluta.

Llegir més
Back To Top