Cor de poetes
No pensar nunca en la muertey dejar irse las tardesmirando como atardece. Ver toda la mar de frentey no estar triste por nadamientras el sol se arrepiente. Y morirme de repenteel día menos pensaoése en el que pienso siempre. …
No pensar nunca en la muertey dejar irse las tardesmirando como atardece. Ver toda la mar de frentey no estar triste por nadamientras el sol se arrepiente. Y morirme de repenteel día menos pensaoése en el que pienso siempre. …
"El camino interior es una indagación. Un rastreo de los senderos del silencio. Y las vías del silencio, el itinerario a la unidad. Ese es el destino, la travesía humana. El resto,sólo una sombra". El texto: un conjunto de huellas escritas de la búsqueda de ese itinerario, recorrido desde las nuevas condiciones culturales de Occidente.
Una bella publicació que reuneix breus meditacions de Marià Corbí i il·lustracions de l’artista Pere Rius. Unes pàgines que ens mostren al Corbí més íntim, més personal, en el seu esforç per “cruzar los umbrales y entrar en la intemperie que provocan la atención y el silencio”; allà on “la verdad es inhóspita pero profundamente hospitalaria; despiadada como la inmensidad pero acogedora como una amante; vacía como un abismo pero haciéndose sentir con una presencia plena y cálida”.
Amb tota franquesa. Ressonàncies dels Encontres a Can Bordoi. Tres jornades. Edició: Barcelona, CETR, 2006. 160 p. Venda: a CETR. Comandes: 93-4107707 o cetr@cetr.net. Preu: 7€ (més despeses) Descàrrega gratuïta aquí Una publicació que recull tres jornades obertes de debat…
El camí interior condueix a la gran dimensió de l'existència humana: la que es viu quan s'ha silenciat la necessitat. És dons, el camí de la lucidesa i el silenci. La lucidesa i el silenci duen a la llibertat i la llibertat a l'admiració i a l'amor. (...). ¿Com dur a terme avui, adequadament, el camí interior? No s'haurà de prescindir de les antigues formes religioses? En aquesta obra Corbí ofereix claus per respondre a aquests interrogants, mostrant noves vies per a la realització d'aquesta autèntica i oblidada possibilitat humana.
Primer curs de la temporada 2010-2011: Espiritualitat i societat contemporànea
Conten els indis lakotes que quan Wakan Tanka havia disposat ja les sis direccions (l'Est, el Sud, l'Oest, el Nord, a dalt i a baix) li quedava per fixar la setena. Wakan Tanka sabia que la setena direcció era la…
El camí interior ens porta de la necessitat i el desig a la necessitat silenciada. És el camí de la lucidesa i el silenci, de la llibertat, l’amor i l’admiració. En les societats d’innovació, cal continuar presentant el camí interior lligat a creences i formes religioses? El text ens introdueix a la possibilitat d’una espiritualitat laica.
Resulta difícil tancar al Budisme en el marc d’una definició convencional: religió o filosofia, sistema ètic o praxis? Probablement una síntesi de tot plegat, més quelcom peculiar: l’ensinistrament mental, la vigilància de la ment. Com afirma el venerable monjo Walpola Rahula: “ el budisme es una forma que pot ser seguida, practicada i desenvolupada per qualsevol persona. És una disciplina del cos, de la paraula i de l’esperit, un desenvolupament i una purificació de si mateix i per si mateix. Això no té a veure amb la creença, l’oració, l’adoració, o les cerimònies. En aquest sentit, doncs, no conté res que pugui ser anomenat popularment “religiós”. És un senderi que condueix a comprendre la Realitat última, a aconseguir la llibertat, la felicitat, i la pau, mitjançant la perfecció moral, espiritual e intel·lectual”. L’obra inclou una antologia de testos fonamentals de les diferents escoles i corrents del gresol budista.
"La saviesa no es troba en cap llibre ni en la perfecció del saber. Resideix en el moviment de la llibertat en l'aprenentatge. Aprendre no té fi i la saviesa és la fi del patiment" (J. Krishnamurti. "Aprendre és viure"…