Programació del curs – Pàgina 42

El posible quehacer universitario ante la crisis axiológica fruto del advenimiento de las sociedades de conocimiento.

És important assenyalar que en el present treball compartim d'entrada el plantejament proposat per M. Corbí sobre la situació actual que vivim com a humanitat i que va servir com a títol al 8è. Trobada Internacional CETR l'octubre del 2012: La crisi axiològica arrel de totes les crisis que pateix el nostre món. Com manejar-nos en ella. Estem d'acord que el canvi en la nostra manera de viure originat a la primera industrialització i que ha avançat i segueix avançant sense aparentment cap possibilitat de marxa enrere, afectant totes les societats del planeta d'una manera o altra, ha donat inici al que bé es pot considerar la més gran crisi viscuda per la humanitat a la base es troba, com encertadament ho assenyala Corbí, una profunda crisi axiològica: "la crisi axiològica que estem travessant és la més greu que ha patit la humanitat en la seva llarga història . En què es fonamenta aquesta afirmació?

Llegir més

El Buen Vivir como proyecto colectivo axiológico. Análisis de principios de epistemología axiológica de Corbí.

En les següents pàgines s'exposen i revisen de manera succinta tres grans temes que tenen relació amb l'epistemologia axiològica que busca la construcció de nous sabers i pràctiques que recondueixin la crisi civilitzatòria contemporània. Els tres temes en qüestió, són: les epistemologies del sud, la categoria del Bon viure provinent de cultures indígenes llatinoamericanes i els principis d'epistemologia axiològica de Marìa Corbí. A partir d'això es fa una anàlisi on s'entreteixeixen les diverses postures en la perspectiva de valorar la importància dels exercicis reflexius contextuals i comunicants que contribueixin al camp axiològic en aquests temps de profundes contradiccions.

Llegir més

La verdad, la revelación y la cualidad humana profunda, en una sociedad sin epistemología mítica

L'epistemologia mítica sosté que el que diuen les nostres construccions lingüístiques, com ara símbols, mites i rituals, i fins i tot formacions conceptuals, és com és la realitat. El que diuen els mites i símbols és la naturalesa mateixa de la realitat. Les ciències, fins a l'últim terç del segle XX es van interpretar també des d'aquesta mateixa epistemologia, amb algunes excepcions. L'epistemologia mítica és, doncs, una interpretació de la llengua i una ontologia. Aquest supòsit epistemològic ve avalat per la creença que els mites són el llegat sagrat dels avantpassats o la revelació inviolable dels déus. La garantia de l'epistemologia mítica és, doncs, heterònoma i absoluta. L'epistemologia mítica val tant pel que fa al que els mites diuen de la vida quotidiana, com respecte, i especialment, al que diuen de la dimensió absoluta de la realitat. La genètica de tots els vivents fa una interpretació i valoració de la realitat, que tots els animals donen per real i que és sempre dual. La nostra base genètica també procedeix igual, però és insuficient i s'ha de completar per la nostra autoprogramació lingüística mitjançant els mites, símbols i rituals.

Llegir més

Formalidad de lo axiológico como sensitivo, cualitativo y concreto

L'objectiu d'aquest treball és abordar la formalitat del valuós-concret. Partint de la hipòtesi que els humans som animals constituïts per la parla i que és a través d'ella que configurem i transmetem el valuós hem considerat que la lingüística hauria poder-nos ajudar per al nostre propòsit. Ens hem valgut dels estudis de la lingüística, en concret els de Greimas, que indaguen la formalitat pròpia de la semàntica qualitativa de narracions axiologizants com els contes populars, les narracions i alguns mites. Som animals que ens vam constituir parlant i aquesta comunicació entre subjectes és la semiotització de la relació amb el medi (relació S-O). El que intentarem investigar és la formalitat de la comunicació del axiològic que es compleix en el llenguatge natural per ser valoral en no intervenir-hi ni les ciències ni les tecnologies. Quan entre el Subjecte i el Objecte opera la tecnociència, la relació S-O deixa de ser axiològica pel que en la comunicació S-S deixa de donar-se la semiotització estimulativa pròpia de la relació preindustrial amb el medi expressada en la llengua natural.

Llegir més

Función biológica del doble acceso a la realidad

En aquest escrit pretenem mostrar que tots els fenòmens cognoscitius i axiològics humans poden ser fonamentats i explicats des de l'epistemologia axiològica. Veurem que aquesta pot donar raó tant dels fenòmens que tenen a veure amb la condició d'animal necessitat de la nostra espècie com els que tenen a veure amb la dimensió absoluta de la realitat. Aquesta capacitat de donar compte racionalment de la globalitat dels fenòmens axiològics i cognoscitius humans individuals i col•lectius, ens permetrà tractar-los adequadament en una situació cultural com la nostra en què no podem heretar les nostres formes de vida ni del llegat dels nostres avantpassats, ni dels nostres déus ni de la naturalesa de les coses.

Llegir més

Sobre el coneixement silenciós

Intervenció de Marià Corbí, a la presentació del llibre "El conocimiento silencioso: las raíces de la cualidad humana" (Fragmenta), a la Casa del Llibre (Barcelona, 16.11.2016). L’autor va fer una síntesi del que és el coneixement silenciós i del perquè de la seva importància.

Llegir més

La dimensión absoluta de la realidad desde la sociedad de conocimiento (SC)

En aquest treball em proposo abordar el que en terminologia corbiana s'anomena la dimensió absoluta de la realitat, DA, amb l'objectiu de desemmascarar-la sense haver de recórrer a creences. Si l'objectiu s'aconseguís, s'aplanaria el reconeixement col·lectiu de DA per a les societats de coneixement SC, i des d'aquí el cultiu de l'accés a ella amb els beneficis que té per a individus, col·lectius i el planeta. Pretenc assolir aquest objectiu utilitzant únicament l'aparell conceptual perquè en la SC s'interpreta la realitat no simbòlicament sinó amb conceptualitzacions, per això vaig a haver de allunyar-me estratègicament del llenguatge simbòlic.

Llegir més

Análisis de la crítica a la Religión de Bertrand Russell desde la Epistemología Axiológica

La pretensió del treball és una reflexió sobre l'epistemologia axiològica. A partir d'un cas pràctic, intentarem posar de manifest, els criteris i les opinions, basats en una epistemologia mítica que encara estan operant; mostrarem els arguments en què es recolza el text que analitzem, al mateix temps que explicarem alguns conceptes respecte a la nova antropologia en la qual es fonamenta l'epistemologia axiològica. Per a això hem partit d'una breu publicació que reuneix alguns assajos i conferències de Bertrand Russell, un conjunt de textos que mostren el seu pensament respecte al fet de ser cristià, al paper que han jugat les religions, la moral, el que ell diu que creu .... És, en definitiva, una crítica a les religions. Encara Bertrand Russell va ser reconegut per les seves contribucions a temes tan purament abstractes com la lògica i la teoria del coneixement, també se li va reconèixer socialment com un dels grans ateus en moral i religió fins al punt que se li va vetar a la universitat de la ciutat de Nova York després d'haver estat convidat per cobrir una vacant.

Llegir més

Indagación sensitiva en la creación de los proyectos axiológicos.

El que anomenem la societat de coneixement que comporta unes noves condicions culturals està ja present o assentant-se sòlidament en la majoria de països tant en els que anomenem desenvolupats com en vies de desenvolupament. La globalització condiciona les interrelacions i dibuixa nous límits, el motor del desenvolupament econòmic és el de la innovació i creació contínua de tota mena de serveis. Les tecnologies i les ciències evolucionen i interactuen entre si accelerant els processos. Però la facilitat i velocitat de transmetre i compartir contínuament informació no necessàriament porta amb si una millora en la comunicació. Aquesta és la realitat en la qual ens trobem, la que ens assegura la supervivència. Aquesta realitat determina la nostra manera de pensar, sentir i actuar tant individual com col•lectivament. Aquesta nova forma de viure permet desenvolupar noves possibilitats i capacitats de la creativitat individual i col•lectiva però al mateix temps genera greus mancances en molts altres àmbits. En el camí hem perdut les formes de vida estables, les velles maneres d'organitzar-nos, d'actuar, de valorar, en una paraula la cohesió està en perill. Aquesta és la premissa de la qual partim, la qual cal reconèixer.

Llegir més

El budismo chan de Bodhidharma, un acercamiento a la dimensión absoluta liberado de epistemología mítica.

El vivent que parla té un doble accés a la realitat, un accés interessat, en funció de les seves necessitats, i un altre accés gratuït, perquè la realitat hi és, perquè si. Aquest doble accés és la seva qualitat específica i és el que el caracteritza entre els vivents donant-li flexibilitat per adaptar-se als canvis de vida més ràpidament que qualsevol altre animal. En les ponències que han precedit, s'ha mostrat amb claredat que la pretensió dels mites i símbols no és descriure la realitat com és, sinó que el que pretenen és interpretar i valorar la realitat, tant en la dimensió que té a veure amb les necessitats dels vivents humans (necessitats per a la supervivència), com en la que té a veure amb la realitat absoluta (ús espiritual) i pretenen fer-ho de tal manera que els grups humans puguin viure en el medi. La pretensió primària dels mites i símbols és, doncs, la programació de la col•lectivitat. Resulta evident que els mites i narracions sagrades només són sistemes de figuració de la realitat, de modelació, d'acord amb unes necessitats; són sistemes de representació i objectivació que orienten i donen eficàcia a l'acció, de manera que els grups puguin sobreviure en unes condicions determinades. Per tant la seva funcionalitat és essencialment pràctica per a l'espècie humana; encara que en el seu ús espiritual, s'expressen en paraules per conduir més enllà de les paraules. Les metàfores centrals dels sistemes mítics funcionen com a patrons, models d'interpretació, valoració i acció.

Llegir més