Com a plantejament general de la trobada, destaquem la comunicació real que existeix entre la qualitat humana profunda (dimensió absoluta de la realitat) i els projectes col·lectius (dimensió relativa).
Espiritualitat és quelcom intrínsec a l'existir humà, és una qualitat humana profunda que pot practicar-se des del si de les religions o amb independència de religions i creences. El cultiu d'aquesta qualitat humana profunda es pot dur a terme tenint una religió com a referent, o sense, des de la pluralitat de totes elles. També des d'una posició laica sense creences ni religions però, en aquest cas, no es tracta d'inventar-ho tot de nou, sinó d'aprofitar des de la laïcitat l'esperit i el llegat de les tradicions religioses i espirituals de l’humanitat.
Cal sortir al pas de les dificultats que presenten per a l'espiritualitat les condicions culturals de les noves societats industrials de coneixement, globalitzades i de canvi continu. Són societats laiques, sense creences, sense religions.
El com poder avançar en aquesta lectura simbòlica ha estat el tema d'aquesta edició. El canvi de les bases materials de la societat està forçant la humanitat a abandonar la forma «religiosa» que la seva espiritualitat havia adoptat des dels temps del neolític. En la nova situació s'està creant una nova forma d'espiritualitat, que accepta les tradicions en el seu veritable estatut simbòlic (no descriptiu, ni definidor de veritats o doctrines).
S'acorda en el grup que el terme "religions" fa referència a la institucionalització de les espiritualitats, mentre que el terme "tradicions religioses" es refereix a les joies espirituals que conserven les grans tradicions tot, moltes vegades, les mateixes institucionalitzacions.
L'anàlisi realitzada en la Trobada té en compte tant el nou tipus de societat com l'oferta perenne de les tradicions. L’equip acorda una distinció entre espiritualitat i religió: espiritualitat és el procés del camí interior que condueix a l'experiència de l'Absolut, mentre que religió és una forma concreta de presentar aquest procés, unit a un paquet de funcions socials que l'espiritualitat, recolzant-se en creences, en les societats preindustrials.
La verdad no es una formulación, porque toda formulación es una modelación de la realidad a la medida de las necesidades de un viviente. Lo que llamamos verdad los humanos es una modelación a nuestra medida. Incluso la verdad científica, aunque no sea a la medida de nuestras necesidades inmediatamente, es una modelación a la medida de nuestras posibilidades como animales terrestres.
uestra existencia no tiene importancia ninguna. Somos insignificantes. Frágiles formas de existir que hoy son y mañana desaparecen. Nuestro nacimiento fue insignificante para la inmensidad de los mundos y nuestra muerte no significará nada para esa misma inmensidad de mundos. Somos tan sin importancia como una hierba del camp, como una espiga de trigo, como una piedrecita del camino, como la vida de un gorrión, como el existir o no existir de un pequeño insecto.
Des de 2004 organitzem una trobada anual amb un grup estable de col·laboradors iberoamericans professors universitaris amb els que mantenim un contacte setmanal per videoconferència. Aquestes trobades tenen per objectiu afavorir la reflexió sobre els impactes de l’avenç de les societats de innovació continua sobre els projectes de cohesió y motivació col·lectiva (les religions entre d’altres). Com a conseqüència es proposen reflexionar sobre com afavorir el cultiu de la qualitat humana en el nou escenari cultural com element fonamental per a la seva conducció.
Aquí trobareu reflexions abordant punts concrets de la qualitat humana i el seu cultiu a partir de l'estudi de grans autors que van parlar d'ella. Entenem per 'qualitat humana' la nostra capacitat de tenir un accés tant al que té a veure amb les nostres necessitats, com al que és gratuït pel que fa a aquestes necessitats. La nostra condició de vivents constituïts per la parla ens possibilita aquesta doble condició de la qualitat humana.