L’accés a la dimensió absoluta. Reflexions sobre el sentir
Gràcies a la nostra construcció lingüística tenim dues dimensions de la realitat i dues dimensions en el sentir: el "sentir sistema de senyals per sobreviure amb eficàcia" i el "sentir profund incapaç d'acotacions". Podríem donar-los dos noms diferents per distingir-los amb claredat: afectivitat i sentir profund. Intentem precisar què és el sentir i amb quins rostres es presenta...
L’espiritualitat per la via de la submissió de societats anteriors
Parlar de "l'espiritualitat per la via de la submissió" equival a parlar d'aconseguir la qualitat humana i la qualitat humana profunda per la via de la submissió. Aquesta forma de conrear la gran qualitat humana és inassumible per les societats de coneixement que són de contínua indagació, creació i canvi en tots els aspectes de la vida.
Perspectives de l’Absolut
"Estem convidats a habitar el nostre planeta, juntament amb totes les tradicions, amb noves categories, reverenciant tant les que hem rebut dels nostres avantpassats com acollint les que ens presenten els nostres contemporanis, que arriben amb els seus llegats mil·lenaris." ...llegim al pròleg de l'obra de Xavier Melloni: "Perspectivas del Absoluto. Una aproximación místico-fenomenológica a las religiones". (Herder, 2018).
D’una espiritualitat com submissió a una espiritualitat com indagació i creació lliure
A Occident hem viscut l'espiritualitat com a submissió a Déu, a la seva revelació, als seus representants, a l'anomenada doctrina cristiana, a les veritats de fe, als manaments de Déu i de l'Església, etc. Aquest tipus de pràctica de l'espiritualitat s'ha fonamentat en una representació de la dimensió absoluta com a entitat transcendent, Senyor Suprem i Absolut, com el Totpoderós, Creador de tot l'existent, predeterminador, revelador, Jutge Suprem, Castigador dels que no se sotmeten i Premiador dels sotmesos, Salvador, etc.
Necessitat d’una lectura continuada dels mestres del camí a la dimensió absoluta
No hi ha res més subtil i incopsable per a l'animal humà que el camí a la dimensió absoluta. Aquesta dimensió no és objectivable ni representable. Com caminar per on no hi ha punts de referència, ni està assenyalat el camí, ni es poden posar els peus sobre les petjades d'un altre? Com caminar un sender en el qual no hi ha res a buscar, res a aconseguir i res a fer? Cada pas del camí és una indagació i una creació...