Sobre la capacitat de meravella
Unes reflexions sobre la necessitat d’afavorir la capacitat de meravella en les criatures, i les seves aportacions. Extractes d’un petit gran llibre escrit per Rachel Carson, biòloga que es va convertir involuntàriament en pionera de l’ecologisme denunciant els efectes per la natura de l’us del DDT.
El relat del Naixement: més que un conte sentimental
El gran mite del naixement proclama la veritat de tot i la unitat radical de tot, i si unitat, amor. [...] El mite diu que tota la realitat que veiem, toquem, sentim i vivim en la nostra vida quotidiana està prenyada de la dimensió absoluta. Aquesta dimensió absoluta es mostra des de les entranyes mateixes de totes les realitats del cosmos. El mite parla de la nostra condició peculiar humana, expressa com la totalitat de la realitat i el cosmos sencer té per a nosaltres aquestes dues dimensions, com una unitat.
Camins del cor
Corbí s'interessa en aquest treball en com indagar la dimensió absoluta de la realitat amb el sentir i en el sentir humà. Ho fa introduint-se en tres obres de tres mestres: el persa Rumi, el xinès Mazu i l'indi Ramana que pertanyen a tres tradicions espirituals ben diferents sufisme dins de l'Islam, budisme Chan, i al Vedanta Advaita dins de l'hinduisme respectivament. El seu interès és indagar la via de l'endinsar-se en la dimensió absoluta de la realitat en el sentir mateix. Una proposta que fan els tres autors des de diferents enfocaments, i que Corbí la troba de gran bellesa.
L’accés a la dimensió absoluta. Reflexions sobre el sentir
Gràcies a la nostra construcció lingüística tenim dues dimensions de la realitat i dues dimensions en el sentir: el "sentir sistema de senyals per sobreviure amb eficàcia" i el "sentir profund incapaç d'acotacions". Podríem donar-los dos noms diferents per distingir-los amb claredat: afectivitat i sentir profund. Intentem precisar què és el sentir i amb quins rostres es presenta...
L’espiritualitat per la via de la submissió de societats anteriors
Parlar de "l'espiritualitat per la via de la submissió" equival a parlar d'aconseguir la qualitat humana i la qualitat humana profunda per la via de la submissió. Aquesta forma de conrear la gran qualitat humana és inassumible per les societats de coneixement que són de contínua indagació, creació i canvi en tots els aspectes de la vida.