Qualitat humana

Nan Shepherd (1893-1981), va ser una novel·lista i poetessa escocesa modernista. Era una excursionista entusiasta. Tant la seva poesia com "LA MUNTANYA VIVA" expressen el seu amor pel paisatge muntanyenc de les Grampianes. Aquesta obra convida a una lectura pausada, per poder assaborir cada descripció dels espais naturals, així com de l'experiència humana de passar-s'hi hores caminant amb la màxima atenció. Oferim una petita tria dels últims dos capítols.

Un text extret de la darrera publicació de Marià Corbí, PERPLEJIDADES (Bubok, 2018). El llibre és essencialment un poemari, però inclou aquest text que ens sembla que ajuda a emmarcar el sentit del conjunt 'd'indagacions en vers'. "Vivim l'ancianitat com una època de pèrdues -diu- [...] Una etapa que podria ser de pau, de felicitat, de reconciliació amb tot, tendeix a convertir-se en una etapa de frustració, de pena i de por davant la fi imminent... "

Els humans som vivents necessitats. Els desitjos donen a conèixer a la nostra ment i al nostre sentir aquestes necessitats. Som éssers de desitjos. Aquests desitjos, per causa del nostre accés a la DA de la realitat, són desitjos sempre insatisfets.

Els mestres de la gran qualitat humana aconsellen no viure residint i identificats amb la nostra dimensió relativa, la qual pivota sobre la necessitat i la seva resolució. Vegem les raons d'aquest consell. Residir a la mateixa dimensió relativa és identificar-se amb ella, és a dir, identificar-se amb la pròpia estructura de desitjos i temors i, conseqüentment, amb els propis records i expectatives. Qui s'identifica amb la seva estructura de desitjos, que és identificar-se amb la seva estructura de necessitats, carrega sobre si amb els temors que acompanyen els desitjos, com l'altra cara indivisible de la seva realitat; carrega amb els seus records i amb les expectatives que es generen des dels desitjos i els records.

La doble dimensió d'allò real, suposa que els realitats són a la vegada espai-temporals i no espai-temporals. Els humans tenim notícia de la dimensió absoluta (DA) sempre en el pla accessible als nostres sentits, perquè la DA és qualitat pura i la qualitat només és accessible a la sensibilitat. Tots els éssers com a formes de la DA, sense res afegit, estan fora de la dimensió espai-temporal. Així les formes, els éssers de la dimensió relativa a les nostres necessitats, en el seu ésser propi, la DA, estan assentats en la dimensió no espai-temporal.