Skip to content

Reflexions sobre la mort (2): ni extinció ni eternalisme

La doble dimensió d'allò real, suposa que els realitats són a la vegada espai-temporals i no espai-temporals. Els humans tenim notícia de la dimensió absoluta (DA) sempre en el pla accessible als nostres sentits, perquè la DA és qualitat pura i la qualitat només és accessible a la sensibilitat. Tots els éssers com a formes de la DA, sense res afegit, estan fora de la dimensió espai-temporal. Així les formes, els éssers de la dimensió relativa a les nostres necessitats, en el seu ésser propi, la DA, estan assentats en la dimensió no espai-temporal.
Llegir més

COM VIURE DE LA CREATIVITAT: Reflexions sobre les capacitats creatives innates

Per abordar la comprensió i la corresponent actuació al món actual, amb tota la seva enorme complexitat i el canvi continu imprevisible que ens posa davant el desconegut, proposo partir de la consciència del seu origen simple, operatiu i comprovable: la llibertat creativa de la realitat, el fet que la realitat no es sotmet a cap determinació, a cap model d'ella, res no es repeteix completament, sempre avança cap a la novetat, sempre ens sorprèn. Aquesta llibertat, com que és un fet qualitatiu i gratuït, no objectivable ni conceptualitzable, impredictible i incontrolable, no té cabuda en el camp dels models científics, però no per això deixa de ser-ne l'origen.
Llegir més

Reflexions sobre la mort

La desaparició del meu gos ha estat una ocasió per reflexionar sobre la mort. Mentre escrivia aquest llibre se m'ha mort el meu gos Quitxo. Aprofito aquest trist esdeveniment per a fer algunes reflexions que considero importants [...] Quan em vaig acomiadar d'ell li vaig dir convençut: ¡Tornarem a veure'ns, Quitxo! Es tracta d'un desig buit? No. Vull investigar-ho. [...] Tant en Quitxo com jo som només pures formes de la dimensió absoluta de lo real. Aquesta dimensió absoluta és sense temps ni espai. Des del temps-espai vàrem néixer i ell ha mort. Des del no temps-espai ni ell ha mort, ni jo moriré, En aquesta dimensió d'allò real, entre ell i jo no hi ha dualitat
Llegir més

Avançar per on no hi ha camí

Petita selecció a partir d’un text autobiogràfic de G. Lanfranchi (1912-1986) en el que exposa la seva concepció del camí interior i ofereix fragments del seu “diari de travessa”. Tot i que ja fa uns anys vàrem presentar alguns textos d'ella, la recordem ara amb motiu del seminari sobre la seva obra que tindrà lloc properament a Cetr (maig, 2018).
Llegir més
Back To Top