Qualitat humana

Marià Corbí A les societats de coneixement d'innovació i canvi accelerat ens trobem amb serioses dificultats per interpretar i sentir Jesús de Natzaret. Si buidem Jesús dels mites i creences jueus i dels revestiments greco-romans propis de les ments i dels projectes axiològics col·lectius (PACs) de societats ramaderes i societats agrari-autoritàries, ens quedem amb un jove jueu habitant d'un poblet, Natzaret. Jesús és un home senzill, no és un erudit, és un artesà educat a la tradició religiosa d'Israel. Un artesà que podem suposar que va treballar amb freqüència a Sèforis, una ciutat grega a pocs quilòmetres de Natzaret.

Marià Corbí Una forma de cultiu de la Cualitat Humana Profunda (CHP) parteix de l'individu perquè interpreta l'individu des de l'epistemologia mítica, que pretén que el que es concep és com es concep. Parteix de l'individu i l'individu treballa i s'esforça per aconseguir la fidelitat a Déu, l'amor a Déu, la unió amb Ell per amor. És una concepció que es pensa com un progrés en el camí assenyalat per Déu, com una espera de la seva visita, com un camí en el qual s'esperen les ajudes recognoscibles de Déu per arribar a Ell. L'altra modalitat de l'cultiu de l'espiritualitat, de la Qualitat Humana Profunda (QHP), part de proposar-se eliminar la consciència d'individualitat.

Marià Corbí Selecció del darrer llibre d’en Marià Corbí, En el portal de lo oscuro (Bubok, 2021). Ens diu a la introducció: “[...] inevitablement sorgeix la pregunta: ‘Què és tot això? Què hi faig jo en aquesta immensitat? Qui sóc?’ Aquesta petita col·lecció d’humils poemes recull aquesta preocupació, que més aviat és una ocupació que ressona constant en la meva vida d’ancià.”

En aquest apartat afrontem el greu problema de la fonamentació de l'ètica en les societats de coneixement, SC, quan no es pot basar ni en les conseqüències de les religions i de les seves revelacions, ni tampoc en un cos ideològic que pretén ser la descripció de la realitat, ni tampoc en una naturalesa humana donada i immutable. En darrer terme, l'ètica ha de fonamentar-se sòlidament en la dimensió absoluta (DA). Intentarem descriure aquesta fonamentació. Segurament es produiran repeticions d'arguments ja exposats, però he volgut anar pas a pas, partint de la nostra condició animal, encara que fos al preu d'algunes iteracions.

El mes de Juny de 2020 moria la Chelo Miró, una dona que des de ben jove havia mantingut un profund itinerari de recerca interior, lliurant cada un dels seus dies al “Déu de la vida”. Els seus gairebé tres anys de lúcida convivència amb el càncer van ser un regal pels qui, d’una manera o una altra, vam poder compartir les seves reflexions i vivències. Algunes d’elles van ser gravades i el text que oferim és la transcripció d’aquelles gravacions. Ens alegra poder difondre el testimoni d’una experiència vital tan valuosa.