Queralt Prat-i-Pubill Escric aquest text en un moment d’avanç accelerat de la Intel·ligència artificial (“IA”). Aquest fenomen no només afecta a la nostra manera de treballar o de comunicar-nos, sinó que incideix en la nostra concepció de coneixement, la realitat i el món. En resum, les nostres concepcions i, per tant, afecta a la creació del nostre futur. Dos aspectes fonamentals m’animen, un, la comprensió, de quines son les idees que es socialitzen sobre la IA i la segona, algunes reflexions sobre la nostra concepció de què vol dir ser humà quan els sistemes de IA poden desenvolupar tasques “intel·ligents” millor que nosaltres.
Intent de caracterització de la Qualitat Humana Profunda (espiritualitat) a les Societats del Coneixement.

Preàmbul.
Es tracta de transitar
-des d’una espiritualitat religiosa, fonamentada en creences i en la submissió, interpretada des de l’epistemologia mítica, i construïda sobre l’individu,
-a una qualitat humana profunda lliure i creativa que ha d’excloure tota creença i submissió, i que és interpretada simbòlicament sense epistemologia mítica, i realitzada des d’equips interdependents.
Trets de la qualitat humana profunda a les societats de coneixement:
No es parteix de creences de cap mena, sinó d’una DADA que consisteix a reconèixer la doble dimensió de la realitat i, a través d’aquesta dada, reconèixer la dimensió absoluta, també com a DADA, en tota realitat i en si mateix.
Per arribar al clar reconeixement d’aquestes dades, pot ser una ajuda eficaç la música, la poesia i les belles arts en general.
Partint d’aquest reconeixement, estudiar a fons, i de per vida, totes aquelles veus que des del passat i en el present van ser capaces d’aquest reconeixement (les “sagrades escriptures” i els grans textos espirituals), per poder verificar, millorar i aprofundir en el reconeixement de la dimensió absoluta.
Aquesta feina ens portarà a assentar en el “sense forma” tots els nostres pensaments, sentiments i actuacions. Això serà la qualitat humana profunda.
Així, tot egoisme serà exclòs i substituït per l’amor i el servei a tot i tothom.
Tota aquesta feina no es farà en solitari sinó en equips d’interdependència.
En què consisteix l’equip en interdependència, en el reconeixement i el cultiu de la qualitat humana profunda i de la dimensió absoluta a les societats de coneixement.
Cada membre de l’equip rep i dóna ajuda per reconèixer la doble dimensió del que és real, i des d’ella la dimensió absoluta.
S’estudien els grans textos en equip. Cada una de les persones ajuda la resta amb les seves indagacions.
Tothom ajuda tothom a assentar-se a la dimensió absoluta, al misteri dels mons.
Tothom evita l’egoisme per tal d’estimar, servir als altres i tota criatura. La tasca és òbvia i simple.
