El bypass espiritual
Selecció de: Mariana Caplan. Con los ojos bien abiertos: la pràctica del discernimiento en el camino espiritual. Kairós, 2010. 342 p. És ingenu creure que el lliurament incondicional a un camí de creixement espiritual implica necessàriament que cada vegada experimentarem una major pau, tranquil·litat, harmonia i sort, i que, si practiquem de manera diligent i sincera, acabarem alliberant-nos del sofriment…
Salvar el jo o alliberar-se d’ell?
El pensar i el sentir silenciós sempre han estat aquí, en mi.La intel·ligència que hi ha aquí, en mi, té dos nivells: el que queda sota la «funció-ego", i és personal, i el que es troba lliure d'aquesta funció i és "universal". Aquests dos nivells, ¿romanen sempre actius o bé normalment només es troba actiu el nivell de la funció-ego…
Salvar el jo, o alliberar-se d’ell?
El pensar i el sentir silenciós sempre han estat aquí, en mi.La intel·ligència que hi ha aquí, en mi, té dos nivells: el que queda sota la «funció-ego", i és personal, i el que es troba lliure d'aquesta funció i és "universal". Aquests dos nivells, ¿romanen sempre actius o bé normalment només es troba actiu el nivell de la funció-ego…
Compartir plenituds en lloc de competir entre totalitats
text publicat a: Xavier Melloni. Vers un temps de síntesi. Fragmenta, 2011. pgs. 41-56. ---- Les religions són receptacles d’una plenitud que hi ha estat vessada i que tracten de custodiar. Però en custodiar-la poden fer-se insolents. Per por de perdre-la la blinden, i en no saber què fer amb tanta densitat, la llancen sobre les altres sense atendre a allò que aquelles ja contenien. El problema de l’ésser humà és que, sent capax Dei, a la vegada és incapaç de suportar massa realitat. Les revelacions de les religions són anticipacions de realitat que experimentem com un excés de llum als nostres ulls encara cecs.
Fora de nosaltres no hi ha llum
Quan reflexionem sobre la nostra pròpia existència i el món que ens envolta, aviat arribem a la conclusió de que tot el que sentim, ja sigui real o imaginari, forma part de la nostra ment, una entitat subjectiva, fugissera i aparentment misteriosa que ens permet ser això tan especial que som els éssers humans i no una altra cosa diferent. Cadascú de nosaltres sap molt bé com és sentir-se persona, és a dir, humà, però com serà sentir-se ximpanzé o ratpenat?