Deixar-se tocar per cada pas
Selecció de l'obra de Rafael Redondo El brotar del asombro: intuiciones, fulgores, pensamientos… (Mensajero, 2012) Habitar cada moment és habitar el cos. L'escolta que és obertura, l'atenció al Gran Silenci. Obrir-se no només al que succeeix, sinó a allò que som. Atents a la vida, amb el dit alçat d'aquell antic mestre zen. Habitar cada momento es habitar el cuerpo…
La necessitat de reconeixement. Reflexions.
La veritable relació amb els altres significa no buscar en el rostre d'altres el reconeixement de la meva pròpia identitat, de la meva importància, de la meva pròpia estima. Qui viu de l'aprovació i el reconeixement de fora, viu en l'angoixa i en la inquietud constant. No hi ha res més fràgil i voluble que l'atenció i l'estima dels altres…
El que existeix
La terra no existeix com a la peanya de les nostres vides. El que existeix no és "humans que neixen i moren". El que hi ha no són éssers, coses, entitats. Res d'això existeix. Tot això és només la lectura que un depredador fa del món i de si mateix per poder caçar. Tot el que l'ull veu i el…
El bypass espiritual
Selecció de: Mariana Caplan. Con los ojos bien abiertos: la pràctica del discernimiento en el camino espiritual. Kairós, 2010. 342 p. És ingenu creure que el lliurament incondicional a un camí de creixement espiritual implica necessàriament que cada vegada experimentarem una major pau, tranquil·litat, harmonia i sort, i que, si practiquem de manera diligent i sincera, acabarem alliberant-nos del sofriment…
Compartir plenituds en lloc de competir entre totalitats
text publicat a: Xavier Melloni. Vers un temps de síntesi. Fragmenta, 2011. pgs. 41-56. ---- Les religions són receptacles d’una plenitud que hi ha estat vessada i que tracten de custodiar. Però en custodiar-la poden fer-se insolents. Per por de perdre-la la blinden, i en no saber què fer amb tanta densitat, la llancen sobre les altres sense atendre a allò que aquelles ja contenien. El problema de l’ésser humà és que, sent capax Dei, a la vegada és incapaç de suportar massa realitat. Les revelacions de les religions són anticipacions de realitat que experimentem com un excés de llum als nostres ulls encara cecs.
