Siddharta Gautama: per pròpia experiència

Text publicat a: Les religions, cinc claus. Octaedro, 2007.

Dos joves brahmans, Vasettha i Bharadvaja, discutien un dia sobre el que els feia ser uns éssers superiors als altres.
– Som brahmans per naixement. Si tu i jo hem nascut brahmans és gràcies als mèrits acumulats en les nostres vides passades -va opinar Bharadvaja-.
– I allò que facis en aquesta vida què? -li va dir Vasettha.

Descarregar tot el capítol

– Què de què? El que faci en aquesta vida potser em farà néixer déu en la vida futura, però no em fa pas ser més o menys brahman avui!

Vasettha no hi estava del tot d’acord. Calia haver nascut brahman, és clar, però, conservar la categoria depenia de l’actuació de cadascú. “Els brahmans som els únics que podem conèixer les veritats sagrades, per tant, som brahmans si complim les normes i les obligacions religioses. Estem obligats a governar i a aplicar les fórmules secretes per controlar les forces de l’univers”.

– Està molt bé que ho facis, si vols! Però brahman, ets brahman vulgues que no, facis el que facis! -insistia Bharadvaja.

No eren lluny del bosc d’ Icchanamkala. Vasettha havia sentit que un reconegut rixi era acampat al bosc amb els seus seguidors. Es tractava de Siddharta Gautama.  Va proposar Bharadvaja d’anar-lo a veure, i es van endinsar al bosc. No els va costar trobar-lo. Hi havia un nombrós grup de persones amb ell. El primer que els va sorprendre va ser veure que estava envoltat de tota mena de gent, gent de totes les castes, homes i dones, grans i petits. Després de l’intercanvi habitual de salutacions li van plantejar la qüestió que els preocupava:

– Savi Siddharta, què és el que determina que en Bharadvaja i jo siguem brahmans: el naixement o les accions? què és el que ens fa superiors?

– Vasettha -va dir Siddharta-, fixeu-vos en els arbres. Cada espècie té unes característiques diferents de les altres espècies. Les llavors de les que neixen, cada una de les espècies, són diferents.

Fixeu-vos en les herbes i les flors, cada espècie té les seves característiques i les seves pròpies llavors. Això les fa diferents entre elles.

Fixeu-vos en els insectes, en els que volen i en els que caminen, i les diferències que hi ha entre tots ells.

Fixeu-vos en els quadrúpedes, en els cucs, els rèptils i les serps, fixeu-vos en els peixos i en tots els animals marins, i també en tota la immensa varietat d’aus en els cels. Cada espècie es distingeix per les seves característiques i cada una té la seva forma peculiar de néixer.

Però els éssers humans, Vasettha, naixem tots de la mateixa manera; tots tenim cap, coll, espatlles, tronc, braços, cames, peus i mans, ulls, nas, boca, orelles, ment, etcètera, etcètera. Res ens fa diferents al néixer.

Els diferents noms són fruit dels costums: si algú es guanya la vida prenent cura dels remats, l’anomenem ramader, no brahman. Si es dedica a alguna artesania, l’anomenem artesà, no pas brahman. Si s’ocupa del comerç l’anomenem comerciant, no brahman.  Si es guanya la vida servint, l’anomenem servent, no brahman. Si fa cerimònies religioses, l’anomenem sacerdot, no brahman. Si és el senyor d’una regió l’anomenem rei, no brahman.

Ja veieu, els éssers humans no es distingeixen al néixer i, d’altra banda, les ocupacions reben noms diferents. Així doncs, qui mereix ser anomenat brahman? Hi ha algú que estigui per damunt dels altres?

Jo no considero pas brahman a algú pel fet del seu naixement, ni per que rebi el títol de ‘senyor’, ni per les seves possessions. Si a algú considero superior és a qui no s’aferra a les coses, a qui no acapara possessions.

No considero que algú sigui superior per les seves trenes o els seus vestits. Superior és el qui no s’immuta amb els insults, les crítiques i els atacs, la persona pacient i amb capacitat d’autocontrol i domini.

Superior és aquell que s’ha esforçat per alliberar-se de la ignorància, descarregant-se del pes de les idees falses.

Superior és la persona que no és violent amb cap ésser, ni amb els forts ni amb els dèbils, que ni mata ni ordena als altres que matin.

Qui parla amb sinceritat, sense desig de ferir ningú.

Qui no pren res que no li hagi estat donat, qui no anhela el que no té. Que no va perseguint les coses d’aquest món ni de cap altre món.

Superior és qui ha eliminat les corrupcions, qui ha deixat de banda tot allò que  enfosquia la seva comprensió.

Superior és qui ha aixecat la tanca i ha obert la porta de la seva ment.

Superior és la persona que s’ha alliberat de les traves i viu en pau.

Superior és qui no fa diferències, qui comprèn i accepta tots els éssers. Qui no busca posseir res ni ningú.

Jo anomeno brahman a aquella persona que, com la lluna plena, és neta, pura, brillant, i tot ho il·lumina. –

En sentir això, tots els que l’escoltaven van quedar impressionats, i no els va quedar cap dubte sobre com són d’absurdes les diferències que acostumem a fer entre els éssers humans. Tots, excepte  Bharadvaja, que no ho veia gens clar. Ell era brahman, digués el que digués aquell rixi! “Què en sap ell! Si hagués rebut educació, no les diria pas aquestes coses!” -va murmurar-. Algú prop d’ell el va sentir.

– T’equivoques noi, el qui tens allà al davant és el príncep hereu de la família dels Sakyes -li va aclarir-. Bharadvaja es va girar sorprès cap el qui havia dit aquestes paraules, però abans de poder-li parlar, un altre jove es dirigia a Siddharta:

– Venerable Gautama, això que heu dit no és el que jo he après en l’estudi dels Vedes. I a mi m’han ensenyat que el que diuen els Vedes és veritat i la resta, fals.

– Qui així t’ensenya -li va respondre Siddharta- t’ha dit: “mira, jo he conegut aquesta veritat per pròpia experiència i et mostraré el camí per a que tu puguis verificar-ho”?

– No, senyor.

I abans que Siddharta pogués afegir-hi res, se sentí una altra veu:

– Doncs a mi m’han ensenyat tot el contrari. Jo he après que els cultes i els actes rituals que prescriuen els Vedes no serveixen per a res!

– Et pregunto el mateix -va continuar Siddharta-.  Qui t’hagi ensenyat així, t’ha dit: “mira, jo he conegut aquesta veritat per pròpia experiència i et mostraré el camí per a que puguis verificar-ho per tu mateix?”

– No, senyor -respongué el que havia parlat-.

– Doncs jo us dic que qui es limita a repetir les opinions dels altres sense procurar veure, reflexionar i conèixer per sí mateix, és com un cec que s’uneix a una filera de cecs. Si ara jo us responc “sí” o “no” a les vostres preguntes, què fareu vosaltres? Creureu “sí” o “no” fins que una altra persona us digui el contrari.

– I què hem de fer sinó?

– Aprendre a buscar per vosaltres mateixos. Els recels us porten a dir “sí” o “no”, “crec això” o “crec allò”, abans d’atrevir-vos a buscar per vosaltres mateixos.

– Com ho podem fer això? -va continuar interrogant-lo Cankï, que era qui havia parlat.

– Comprometent-vos en la recerca amb insistència.

– Però com?

– Esforçant-vos. Per esforçar-vos, heu d’haver pres la decisió de fer-ho, sinó no us esforçareu. Per prendre aquesta decisió, cal tenir veritables ganes d’investigar la realitat.

Per fer créixer les ganes d’investigar la realitat, és molt útil atendre amb la ment oberta allò que diuen els qui s’hi han compromès abans que vosaltres. I, per atendre així, cal confiar sense recels. Confieu, no tingueu por, i de la confiança brollaran les forces per la recerca. Només així podreu saber per pròpia experiència.

Havia arribat el moment de descansar i es va posar fi a la reunió. La gent es va anar aixecant. Vasettha volia quedar-se allà uns dies més. Bharadvaja no deia res. “Si aquest Siddharta hagués estudiat els Vedes, no s’atreviria pas a parlar així” -pensava dintre seu-.

– Jo me’n torno, Vasettha, només un ignorant o un impostor pot parlar així! Que no has vist quina mena de gent l’envolta?

– Noi, te’n queda molt de camí per córrer! Avui no marxaràs sense saber-ne alguna cosa més de Siddharta Gautama Sakyamuni!

Fragment. Descarregar tot el capítol