CETR Aquest mes, un grup de monjos budistes va culminar una peregrinació de 3700 km des de Texas fins a Washington, D.C., després de 108 dies de caminada, amb el propòsit de promoure la pau, l'atenció plena i la unitat en un context de creixent polarització social. Durant el recorregut van rebre suport de diverses comunitats i van atreure àmplia atenció pública. L'arribada a la capital va ser marcada per una cerimònia interreligiosa a la Catedral National de Washington, on líders de diferents tradicions es van unir per destacar la importància de la compassió, el diàleg i la convivència pacífica.
Societat laica i transcendència -per Salvador Paniker-
Salvador Paniker
La tesi d’aquest article és senzilla: en l’actualitat, on millor pot prosperar el sentit de la transcendència és en una societat plenament secularitzada. La idea és que si s’assoleix veritablement la llibertat secular civilitzada, sorgeix espontàniament la sacralitat de l’origen, que és també la transcendència, allò “místic”. I ja sé que hi ha persones -i de les intel•lectualment més respectables- que quan senten paraules com transcendència i mística fugen corrents. Però això és degut, sobretot, a un malentès. Hi ha hagut massa quantitat de xarlatans en aquests àmbits. Aclareixo que quan parlo de transcendència, em refereixo, per exemple, al que un sent escoltant una sonata de Bach, o perdent-se en una nit de lluna plena. I quan parlo de mística ho faig, abans que res, amb un abast experimental alhora transpersonal i quotidià. Per a mi, la mística arrenca de la capacitat de viure aquí i ara, de transcendir el temps, de bolcar-se en alguna cosa que ens importi més que nosaltres mateixos, de sentir el món com la prolongació del propi cos, i, en el límit, d’albirar la no-dualitat originària prèvia a qualsevol concepte.
El text complet el podeu trobar a la versió castellana
