Marià Corbí No és el mateix tenir una interpretació coherent de la realitat que tenir una actitud sensitiva sàvia de la realitat. La primera actitud és resultat d’uns principis teòrics bàsics tractats per una persona lògica i calmada, la segona actitud és el resultat d’un savi. No és el mateix tenir un sistema coherent d'interpretació de la realitat, basat en postulats, principis científics i metodologia abstracta de la realitat, que tenir una experiència profunda de la realitat, des d'on s'obren les portes a altres experiències fondes de la realitat. L’experiència profunda és sentir i llum de la ment. El que és sensitiu, quan és profund, és també llum de la ment. El sentir i la llum no van separats, són una unitat.
Societat laica i transcendència -per Salvador Paniker-
Salvador Paniker
La tesi d’aquest article és senzilla: en l’actualitat, on millor pot prosperar el sentit de la transcendència és en una societat plenament secularitzada. La idea és que si s’assoleix veritablement la llibertat secular civilitzada, sorgeix espontàniament la sacralitat de l’origen, que és també la transcendència, allò “místic”. I ja sé que hi ha persones -i de les intel•lectualment més respectables- que quan senten paraules com transcendència i mística fugen corrents. Però això és degut, sobretot, a un malentès. Hi ha hagut massa quantitat de xarlatans en aquests àmbits. Aclareixo que quan parlo de transcendència, em refereixo, per exemple, al que un sent escoltant una sonata de Bach, o perdent-se en una nit de lluna plena. I quan parlo de mística ho faig, abans que res, amb un abast experimental alhora transpersonal i quotidià. Per a mi, la mística arrenca de la capacitat de viure aquí i ara, de transcendir el temps, de bolcar-se en alguna cosa que ens importi més que nosaltres mateixos, de sentir el món com la prolongació del propi cos, i, en el límit, d’albirar la no-dualitat originària prèvia a qualsevol concepte.
El text complet el podeu trobar a la versió castellana
Relacionats
