Conrear la cualitat humana

article publicat a La Vanguardia (1.09.2013, p.28: Temes de Debat: Cap a una espiritualitat laica)
Necessitem amb urgència la qualitat humana, l’espiritualitat dels nostres avantpassats, com més profunda millor, per gestionar societats de ciències i tecnologies potents; d’altra manera, es podrien girar contra nosaltres, contra les espècies vivents i contra el medi, com ja està succeint.        

            Durant milers d’anys la humanitat ha tingut formes de vida estables basades en el cultiu, l’artesania i el comerç, els col·lectius es coordinaven mitjançant la submissió i la coerció. Hi havia canvis, però no en el fonamental. Els sistemes d’interpretar la realitat, valorar-la, treballar, organitzar-se i actuar van ser estables i intocables. Estem parlant de les societats preindustrials estàtiques, amb variacions en les formes però amb estructures col·lectives profundes idèntiques. Aquests sistemes culturals bloquejaven els canvis que poguessin tenir repercussions serioses en els sistemes de valors col·lectius.
Durant aquesta llarga etapa, l’espiritualitat es va haver de conrear en motlles estàtics, de submissió. En aquesta etapa les religions van ser alhora projecte de vida col·lectiu i mitjà per a conrear allò que els nostres avantpassats anomenaven espiritualitat (fent servir una antropologia de cos i esperit) i que nosaltres, allunyats d’aquesta antropologia, hauríem d’anomenar “qualitat humana”. En les societats estàtiques les creences intocables van ser el mitjà per a poder fixar les formes de vida i bloquejar els canvis que poguessin posar en risc la forma de vida col·lectiva. El paper de la religió va ser central en totes les cultures preindustrials.

            La industrialització, allà on es va imposar, va anar creixent i arraconant les formes de vida preindustrials. Aquest creixement va crear dificultats a les religions. A finals del segle XX i inicis del XXI les formes de vida preindustrial, que excloïen els canvis, són ja residuals o gairebé desaparegudes a Occident. Hem entrat en un nou sistema industrial que viu i prospera de la innovació contínua de ciències i tecnologies en interacció mútua i, a través d’elles, de la innovació constant de productes i serveis. Es viu un canvi accelerat que afecta totes les nostres formes culturals -individual i col·lectivament-. Amb aquest nou tipus de societats s’ha produït una gran ruptura amb el passat: els nostres avantpassats vivien bloquejant el canvi, nosaltres del canvi constant. Usant una imatge informàtica: ells es van programar per bloquejar el canvi, aquest va ser el paper de les creences intocables, nosaltres per canviar.

            Els canvis afecten tots els nivells de la nostra vida: el creixement accelerat de les ciències canvia constantment la interpretació de la realitat, les tecnologies canvien contínuament les nostres formes d’incidir en ella, les nostres formes de treballar, d’organitzar-nos i, com a conseqüència, les nostres formes de sentir i actuar. Tot canvia contínuament. Les creences religioses i les laiques, han de ser excloses perquè fixen. Si s’han d’excloure les creences, no són possibles les religions com es van viure en el passat. Per la dinàmica imparable i inevitable dels nostres sistemes col·lectius de sobreviure ens veiem necessitats a no tenir creences ni religions.

            Els projectes de vida individual i col·lectiva que les religions ens proporcionaven en el passat, resulten inadequats i inviables. Avui els projectes de vida col·lectius, en contínua transformació, els construïm nosaltres mateixos sota el nostre propi risc i recolzats en la qualitat que puguem tenir. El cultiu de l’espiritualitat, de la qualitat humana que fomentaven les religions, l’haurem d’estructurar i motivar sense creences, sense religions ni submissions; com una indagació laica i lliure, individual i col·lectiva, però heretant tota la saviesa que durant mil·lennis van acumular les religions i tradicions espirituals de la humanitat. En una societat globalitzada, totes les religions i tradicions espirituals formen part d’un patrimoni compartit, són nostres.

            Les generacions menors de 45 anys ja estan, en la seva gran majoria, sense creences, sense religions i, el que és més greu, sense possibilitat d’heretar i conrear la gran saviesa que ens van llegar els nostres avantpassats. Entestar-se, com s’està fent, en que cultivin la qualitat humana a través de creences, religions i submissions és una tasca impossible. Si no volem que les noves generacions i la humanitat de les noves societats globals gestionin els nostres aparells tecnocientífics en constant i accelerat creixement, sense qualitat humana, caldrà habilitar procediments per conrear una qualitat humana, una espiritualitat, laica, sense creences, sense religions i sense déus (en la forma en el que els entenien els nostres avantpassats). Aquest és un desafiament que no permet ajornaments. Cal aprendre a heretar el passat sense haver de viure com ells ho feien; seria absurd voler partir de zero. Una societat de coneixement, sense qualitat humana, és una greu amenaça per al planeta.

Bibliografia: M. Gauchet: El desencantamiento del mundo. Trotta 2005.   M. Corbí: Hacia una espiritualidad laica. Herder 2007.