Marià Corbí No és acceptable abandonar els joves perquè no se sap què dir-los que sigui acceptat per ells, o perquè els hi prediquem amb un missatge del passat, que pensem que és l'únic vàlid i que no accepten. Cal cercar una solució urgentment. Molts no saben què fer i donen allò que tenen a persones que ja pertanyen a l'últim terç de la vida; a persona que, forçades a allunyar-se de les formes tradicionals de la religió, per les transformacions de les maneres de viure i de les cultures, encara els resten no pocs elements de la tradició. També aquests estan desemparats i sense ajuda. Els qui dediquen la seva vida i els seus esforços a aquest tipus de persones fan molt bé. Tanmateix, cal fer un gran esforç per trobar una solució per a les generacions futures, perquè d’elles en serà el món, la cultura, l'espiritualitat i tot.
XIII Encontre Internacional de CETR
Del 6 a l’11 de novembre de 2017, St Andreu de Llavaneres
Tema: El problema d’introduir a les noves generacions el que els nostres majors van anomenar espiritualitat.
Les generacions més grans tenen de què alimentar-se, sigui en el si de les esglésies o sigui en els seus ravals (moviment espirituals, sectes, ioga, milers d’ofertes de menys qualitat o de més).
Les generacions menors de 45 es troben en un descampat tal, que no hi ha res per menjar en aquest terreny. L’oferiment que se’ls faci hauria de ser una notícia primera, sense cap tipus de supòsits ni de creences, perquè en les noves societats de moviment constant és impossible creure. Caldria oferir-los una notícia que sigui una dada verificable amb una verificació axiològica, no científica. Una notícia en la qual no ressoni res religiós ni antireligiós.
Quin seria aquesta dada net i verificable? Es tractaria de cridar l’atenció sobre la doble dimensió del nostre accés a la realitat per tenir la possibilitat de rescatar la dimensió no relativa a nosaltres, la 2a dimensió, la qualitat humana profunda, CHP, de la submissió i el control de les religions autoritàries , jeràrquiques, de submissió i patriarcals, per poder-la oferir a les generacions menors de 45 anys. Ells perquè viuen ja en altres condicions culturals, senten al·lèrgia a tot el que soni a religió o, pitjor encara, les tradicions religioses no els diuen absolutament res.
La 2a dimensió de la realitat és el gran dada oblidada perquè ha estat subjugat i posat al servei de les societats autoritàries. Cal rescatar aquesta dada epistemològica del control i la servitud a les societats agrari-autoritàries o ramaderes.
Relacionats
