Marià Corbí Aquest nou llibre de Marià Corbí és el recull d'una sèrie de conferències que, malgrat que es van fer fa uns anys, continuen plantejant qüestions molt vigents a les que és necessari retornar. Diu l'autor: "Quan les cultures es transformen profundament; quan venerables formes de vida desapareixen, deixades definitivament enrere per l'assentament de les noves societats; quan cal seguir endavant per nous camins és l'hora de plantejar-se què cal recollir de les velles copes per emportar-se pel camí i què cal deixar perquè s'ho emporti la riuada de la història."
XIII Encontre Internacional de CETR

Del 6 a l’11 de novembre de 2017, St Andreu de Llavaneres
Tema: El problema d’introduir a les noves generacions el que els nostres majors van anomenar espiritualitat.
Les generacions més grans tenen de què alimentar-se, sigui en el si de les esglésies o sigui en els seus ravals (moviment espirituals, sectes, ioga, milers d’ofertes de menys qualitat o de més).
Les generacions menors de 45 es troben en un descampat tal, que no hi ha res per menjar en aquest terreny. L’oferiment que se’ls faci hauria de ser una notícia primera, sense cap tipus de supòsits ni de creences, perquè en les noves societats de moviment constant és impossible creure. Caldria oferir-los una notícia que sigui una dada verificable amb una verificació axiològica, no científica. Una notícia en la qual no ressoni res religiós ni antireligiós.
Quin seria aquesta dada net i verificable? Es tractaria de cridar l’atenció sobre la doble dimensió del nostre accés a la realitat per tenir la possibilitat de rescatar la dimensió no relativa a nosaltres, la 2a dimensió, la qualitat humana profunda, CHP, de la submissió i el control de les religions autoritàries , jeràrquiques, de submissió i patriarcals, per poder-la oferir a les generacions menors de 45 anys. Ells perquè viuen ja en altres condicions culturals, senten al·lèrgia a tot el que soni a religió o, pitjor encara, les tradicions religioses no els diuen absolutament res.
La 2a dimensió de la realitat és el gran dada oblidada perquè ha estat subjugat i posat al servei de les societats autoritàries. Cal rescatar aquesta dada epistemològica del control i la servitud a les societats agrari-autoritàries o ramaderes.