Teresa Guardans Estem vivint els efectes de l'anomenada “economia de l'atenció” o “capitalisme de l'atenció”, un model econòmic que basa l'obtenció de beneficis en la captació i la manipulació de l'atenció de milers de milions d'éssers humans. Un model econòmic que desenvolupa tota mena de recursos i estratègies per tal de capturar l’atenció humana en l’entorn digital, fragmentant-la i allunyant-la de l’entorn “presencial”, per tal de crear necessitats i dependències que generin demandes que el mercat s’encarregarà de satisfer. Quins efectes pot tenir sobre el desenvolupament de la qualitat humana? Ens fixarem en alguns factors ben concrets.
XIII Encontre Internacional de CETR
Del 6 a l’11 de novembre de 2017, St Andreu de Llavaneres
Tema: El problema d’introduir a les noves generacions el que els nostres majors van anomenar espiritualitat.
Les generacions més grans tenen de què alimentar-se, sigui en el si de les esglésies o sigui en els seus ravals (moviment espirituals, sectes, ioga, milers d’ofertes de menys qualitat o de més).
Les generacions menors de 45 es troben en un descampat tal, que no hi ha res per menjar en aquest terreny. L’oferiment que se’ls faci hauria de ser una notícia primera, sense cap tipus de supòsits ni de creences, perquè en les noves societats de moviment constant és impossible creure. Caldria oferir-los una notícia que sigui una dada verificable amb una verificació axiològica, no científica. Una notícia en la qual no ressoni res religiós ni antireligiós.
Quin seria aquesta dada net i verificable? Es tractaria de cridar l’atenció sobre la doble dimensió del nostre accés a la realitat per tenir la possibilitat de rescatar la dimensió no relativa a nosaltres, la 2a dimensió, la qualitat humana profunda, CHP, de la submissió i el control de les religions autoritàries , jeràrquiques, de submissió i patriarcals, per poder-la oferir a les generacions menors de 45 anys. Ells perquè viuen ja en altres condicions culturals, senten al·lèrgia a tot el que soni a religió o, pitjor encara, les tradicions religioses no els diuen absolutament res.
La 2a dimensió de la realitat és el gran dada oblidada perquè ha estat subjugat i posat al servei de les societats autoritàries. Cal rescatar aquesta dada epistemològica del control i la servitud a les societats agrari-autoritàries o ramaderes.
Relacionats
