CETR Les imatges més icòniques de la Terra des de l'espai provenen del programa Apol·lo i ara, més recentment, de les imatges fetes per la missió espacial d'Artemis II. Una d'aquelles primeres fotografies fetes per l'astronauta Harrison Schmitt de l'Apolo 17 es va anomenar La Canica Azul; una foto que simbolitza allò que l'escriptor Frank White anomenaria «efecto perspectiva» i que és definit de la manera següent: «Un sentiment místic de profunda conscienciació que senten molts dels que han experimentat vols espacials i han pogut veure la totalitat del nostre pàl·lid punt blau d'una sola vegada».
Raíces del diálogo interreligioso y misticismo.
El diálogo entre tradiciones que parte de las creencias y las llamadas ortodoxias, tiene severas limitaciones.
Entendemos por CREENCIA la adhesión incondicional y absoluta a formas y formulaciones.
El diálogo debe partir de lo que S. Juan de la Cruz llama el “toque” del Absoluto que engendra apertura interior, entrega, confianza, a eso se llama fe.
Quien cree poseer la verdad cree que todos deben venir a ella y sólo puede alimentar esa idea si posee la verdad en formas y fórmulas. Ese o no tiene interés real en el diálogo, o su interés es superficial, puesto que piensa ¿que le van a ofrecer las otras tradiciones que él no tenga ya?
Quien cree residir en la verdad usa el diálogo interreligioso de manera táctica como el mejor camino de traer a las demás tradiciones a la perfección de la propia verdad o como pura tolerancia en busca de una convivencia pacífica en buena vecindad.
El diálogo verdadero sólo se puede hacerse desde la perspectiva de la experiencia interior “del que no tiene forma” porque está en toda forma, del “toque” de S. Juan de la Cruz.
Esa es la base sólida y real del diálogo interreligioso
