Jane Goodall "Que trist seria, vaig pensar, que els humans perdéssim el sentit del misteri, la capacitat d’admirar i sentir aquest profund i corprenedor respecte..." Jane Goodall ha deixat infinites aportacions; entre elles, ens ha ensenyat a mirar, a practicar una mirada de comunió amb el desplegament de l'existència, fins sentir el misteri del qual tota vida forma part. Volem recordar unes paraules seves, que ja vam compartir en aquest espai fa uns anys. Provenen d'un bell llibre autobiogràfic: "Gracias a la vida" (Mondadori).
Himne a Ra
Del text egipci que més còpies s’han trobat a les tombes és aquell que anomenem Llibre dels morts, un recull de pregàries, himnes, súpliques, sortilegis i explicacions de les diverses etapes fins a arribar al regne de la nova vida. El següent fragment és un bell himne a Ra, que ens pot recordar el llenguatge d’alguns passatges de l’Antic Testament:
“Salut, oh Ra!
Com Tum, t’aixeques per sobre l’horitzó,
i com Horus-Khuti, culmines dalt del cel.
La teva bellesa alegra els meus ulls,
i els teus raigs il•luminen el meu cos sobre la terra.
Quan navegues amb la teva barca celestial,
la pau s’escampa pels vastos cels.
Heus ací que el vent infla les veles i el teu cor s’alegra;
amb ritme viu travesses el cel.
Els teus enemics són derrotats
i la pau regna al teu voltant.
(…)
Gran és la teva bellesa a l’alba i cap al vespre,
oh tu, Senyor de la vida i de l’ordre dels móns!
(…)
Heus ací que tu acabes de pronunciar una paraula;
i la terra, silenciosa, t’escolta…
Tu, Divinitat única, regnaves ja al cel
en una època on la terra amb les seves muntanyes
encara no existia…
Tu, el Ràpid! Tu, el Senyor! Tu, l’Únic!
Tu, el Creador de tot el que existeix!
