John Berger Es pot escriure encara alguna cosa sobre ell? Penso en totes les paraules que ja s'han escrit, incloses les meves, i la resposta és “no”. Si miro els quadres, la resposta torna a ser “no”, encara que per una raó diferent: els seus quadres conviden al silenci. Gairebé diria que preguen silenci, i això hauria estat fals, ja que ni una sola de les seves imatges, ni tan sols la del vell amb el cap entre les mans al llindar de l'eternitat, mostra el menor patetisme. Sempre va detestar inspirar compassió i fer xantatge. Només quan veig els seus dibuixos em sembla que val la pena afegir-hi algunes paraules. Potser perquè els seus dibuixos tenen una mica d'escriptura, i sovint dibuixava a les cartes. El projecte ideal hauria estat dibuixar el procés que portava als seus dibuixos, prendre la mà de dibuixant prestada. Tot i això, ho intentaré amb paraules.
Himne a Ra
Del text egipci que més còpies s’han trobat a les tombes és aquell que anomenem Llibre dels morts, un recull de pregàries, himnes, súpliques, sortilegis i explicacions de les diverses etapes fins a arribar al regne de la nova vida. El següent fragment és un bell himne a Ra, que ens pot recordar el llenguatge d’alguns passatges de l’Antic Testament:
“Salut, oh Ra!
Com Tum, t’aixeques per sobre l’horitzó,
i com Horus-Khuti, culmines dalt del cel.
La teva bellesa alegra els meus ulls,
i els teus raigs il•luminen el meu cos sobre la terra.
Quan navegues amb la teva barca celestial,
la pau s’escampa pels vastos cels.
Heus ací que el vent infla les veles i el teu cor s’alegra;
amb ritme viu travesses el cel.
Els teus enemics són derrotats
i la pau regna al teu voltant.
(…)
Gran és la teva bellesa a l’alba i cap al vespre,
oh tu, Senyor de la vida i de l’ordre dels móns!
(…)
Heus ací que tu acabes de pronunciar una paraula;
i la terra, silenciosa, t’escolta…
Tu, Divinitat única, regnaves ja al cel
en una època on la terra amb les seves muntanyes
encara no existia…
Tu, el Ràpid! Tu, el Senyor! Tu, l’Únic!
Tu, el Creador de tot el que existeix!