Marià Corbí La mort, la gran caçadora, ja m'està enxampant. Sé que és implacable, però no és pas enemiga. He d'afanyar-me a escoltar el que diuen totes i cadascuna de les coses. Em parlen clarament i em diuen:
No som allò que et diuen els teus sentits. Tampoc no som la interpretació que fas de nosaltres, segons el PAC cultural que et regeix. Som allò que diem, no allò que tu ens fas dir. Escolta'ns i et parlarem sense paraules, i ens comprendràs. No vinguis a nosaltres esperant res. No vagis dient-nos què som. Calla. Si t'interesses per nosaltres, i no pel que penses aconseguir de nosaltres, si el teu interès és veritable, perquè sí, perquè estem davant teu i amb tu, et parlarem clar.
Himne a Ra
Del text egipci que més còpies s’han trobat a les tombes és aquell que anomenem Llibre dels morts, un recull de pregàries, himnes, súpliques, sortilegis i explicacions de les diverses etapes fins a arribar al regne de la nova vida. El següent fragment és un bell himne a Ra, que ens pot recordar el llenguatge d’alguns passatges de l’Antic Testament:
“Salut, oh Ra!
Com Tum, t’aixeques per sobre l’horitzó,
i com Horus-Khuti, culmines dalt del cel.
La teva bellesa alegra els meus ulls,
i els teus raigs il•luminen el meu cos sobre la terra.
Quan navegues amb la teva barca celestial,
la pau s’escampa pels vastos cels.
Heus ací que el vent infla les veles i el teu cor s’alegra;
amb ritme viu travesses el cel.
Els teus enemics són derrotats
i la pau regna al teu voltant.
(…)
Gran és la teva bellesa a l’alba i cap al vespre,
oh tu, Senyor de la vida i de l’ordre dels móns!
(…)
Heus ací que tu acabes de pronunciar una paraula;
i la terra, silenciosa, t’escolta…
Tu, Divinitat única, regnaves ja al cel
en una època on la terra amb les seves muntanyes
encara no existia…
Tu, el Ràpid! Tu, el Senyor! Tu, l’Únic!
Tu, el Creador de tot el que existeix!