Marià Corbí El poemari "El encuentro" de Marià Corbí es presenta com una meditació lírica i existencial escrita des de la consciència de la vellesa i la imminència de la mort. A través d'una successió de poemes breus, l'autor articula una radical indagació sobre el sentit de l'existència, el misteri de l'ésser i la relació entre vida, mort i absolut. L'eix central de l'obra és la noció de “misteri”, entesa no com un enigma que s'ha de resoldre, sinó com la realitat última que envolta i constitueix tot allò existent. Corbí insisteix que res no és obvi ni quotidià: tot, des de la natura fins a la mateixa consciència humana, és expressió d'una profunditat insondable. Aquesta intuïció travessa el llibre i es manifesta en la contemplació de paisatges, estacions, animals o fenòmens quotidians, que apareixen com a revelacions del que és absolut.
La llibertat religiosa.
Per a la felicitat de les generacions, aplaneu els camins vers a aquell grau de cultura presidit per la tolerància pel qual no deixa de sospirar la raó! No premieu ni castigueu cap doctrina, no seduïu ni corrompeu cap opinió religiosa! A qui no destorbi la felicitat pública, a qui actuï amb rectitud respecte les lleis civils, respecte a vosaltres i als seus conciutadans, deixeu-lo parlar com pensa, deixeu-lo dirigir-se a Déu segons la seva manera o la dels seus pares, i buscar la salvació eterna on creu que pot trobar-la. En els vostres Estats, no permeteu que ningú denuncií la vida íntima ni sigui jutge del pensament d’altri; no permeteu que ningú s’apropiï d’un dret que només pertany a l’Omniscient! Si nosaltres donem al César el que és del César, doneu vosaltres a Déu el que és de Déu! Estimeu la veritat! Estimeu la pau!
(Moses Mendelson (1729-1786). Jerusalem o El judaisme i el poder religiós)
Relacionats
