Marià Corbí La mort, la gran caçadora, ja m'està enxampant. Sé que és implacable, però no és pas enemiga. He d'afanyar-me a escoltar el que diuen totes i cadascuna de les coses. Em parlen clarament i em diuen:
No som allò que et diuen els teus sentits. Tampoc no som la interpretació que fas de nosaltres, segons el PAC cultural que et regeix. Som allò que diem, no allò que tu ens fas dir. Escolta'ns i et parlarem sense paraules, i ens comprendràs. No vinguis a nosaltres esperant res. No vagis dient-nos què som. Calla. Si t'interesses per nosaltres, i no pel que penses aconseguir de nosaltres, si el teu interès és veritable, perquè sí, perquè estem davant teu i amb tu, et parlarem clar.
L’acció alliberadora -del Bhagavad Gîta-
Posa tot el teu cor en l’acció, però mai en la seva recompensa. No treballis per un resultat, però no deixis de fer la teva feina.
Fes la teva feina en la pau del Yoga, impertèrrit davant de l’èxit o del fracàs. Yoga és l’equanimitat de la ment.
Uneix la teva raó i la teva voluntat en la contemplació. El qui segueix aquest camí té un sol pensament i aquest és la Fi de la seva determinació. Però múltiples i infinits són els pensaments de l’ésser humà mancat de determinació.
Hi ha persones que no hi veuen, però diuen moltes paraules maques. Segueixen els Vedes al peu de la lletra i diuen: “això és el que hi ha”.
La seva ànima és plena de desigs egoistes i el seu cel és un altre desig egoista, Tenen pregàries pels plaers i els poders i n’esperen recompenses.
Els qui estimen el plaer i el poder senten i segueixen llurs paraules: no tenen mai la determinació d’ésser u amb l’U.
(Del Bhagavad Gîta, cap. II. -Hinduisme- )