Blog

L’acció alliberadora -del Bhagavad Gîta-

Posa tot el teu cor en l’acció, però mai en la seva recompensa. No treballis per un resultat, però no deixis de fer la teva feina.
Fes la teva feina en la pau del Yoga, impertèrrit davant de l’èxit o del fracàs. Yoga és l’equanimitat de la ment.
Uneix la teva raó i la teva voluntat en la contemplació. El qui segueix aquest camí té un sol pensament i aquest és la Fi de la seva determinació. Però múltiples i infinits són els pensaments de l’ésser humà mancat de determinació.

Hi ha persones que no hi veuen, però diuen moltes paraules maques. Segueixen els Vedes al peu de la lletra i diuen: “això és el que hi ha”.
La seva ànima és plena de desigs egoistes i el seu cel és un altre desig egoista, Tenen pregàries pels plaers i els poders i n’esperen recompenses.
Els qui estimen el plaer i el poder senten i segueixen llurs paraules: no tenen mai la determinació d’ésser u amb l’U.

(Del Bhagavad Gîta, cap. II. -Hinduisme- )

cetr05

Related Posts

Caminos del corazón – fragment del llibre El Sentir hondo –
Marià Corbí Ens hem proposat estudiar tres grans autors que plantegen la indagació de la dimensió absoluta de la realitat amb el sentir i el sentir humà. Són tres autors de pes: Mazu, del segle VIII, xinès, de la tradició del budisme chan; un musulmà del segle XIII, Rumi, de la tradició sufí; i un indi de finals del XIX i primera meitat del XX, Ramana Maharshi, de la tradició vedanta advaita. Són tres èpoques diferents i tres cultures diferents. Tots tres són mestres de la indagació amb el sentir i, sobretot, indagadors del sentir humà. Tots tres pretenen indagar la dimensió absoluta a la nostra pròpia interioritat, superant totes les construccions de l'ego, fins a arribar a la no dualitat.
Qui és Jesús?
Marià Corbí Jesús va ser un ésser humà com nosaltres. Com és que va tenir tant poder i tanta grandesa? Si es té en compte l'accés humà a la doble dimensió de la realitat, és possible comprendre millor l'aportació de Jesús sense necessitat de fer-lo Déu o Fill de Déu. Ell, com tots nosaltres, no va ser "ningú vingut a aquest món". Ell, com tots nosaltres, va ser el misteri dels mons, la dimensió absoluta.
La nostra condició animal i el temps-espai.
Marià CorbíIntentem reflexionar sobre totes les conseqüències de la nostra condició d'animals necessitats, de depredadors. Quina és la relació entre la nostra condició animal i l'aparició del temps-espai? Els animals necessitats, per poder satisfer les nostres necessitats hem de modelar tota realitat en el temps-espai. Concebre's com a animal vivent suposa que em concebo com una individualitat davant d'un món d'individualitats on he de satisfer les meves necessitats. Haver de suposar-me com un individu davant d'un món exigeix ​​que concep aquesta realitat com una contraposició en dualitat. He de suposar dos espais diferents, jo no em confonc amb allò que necessito i que he d'aconseguir. Per a aquesta operació he de pensar com desplaçant-me en un espai i en un temps. Per tant, per poder realitzar la meva depredació, he de desplegar un temps-espai. He de donar-los aquí com a existents, altrament no seria possible la meva supervivència.

This Post Has 0 Comments

Deixa un comentari

Back To Top