Marià Corbí No és acceptable abandonar els joves perquè no se sap què dir-los que sigui acceptat per ells, o perquè els hi prediquem amb un missatge del passat, que pensem que és l'únic vàlid i que no accepten. Cal cercar una solució urgentment. Molts no saben què fer i donen allò que tenen a persones que ja pertanyen a l'últim terç de la vida; a persona que, forçades a allunyar-se de les formes tradicionals de la religió, per les transformacions de les maneres de viure i de les cultures, encara els resten no pocs elements de la tradició. També aquests estan desemparats i sense ajuda. Els qui dediquen la seva vida i els seus esforços a aquest tipus de persones fan molt bé. Tanmateix, cal fer un gran esforç per trobar una solució per a les generacions futures, perquè d’elles en serà el món, la cultura, l'espiritualitat i tot.
L’AMOR DESARMAT
Text del patriarca de Constantinoble, Atenàgores I (1886-1972)
“Cal fer la guerra més dura, que és la guerra contra un mateix. Cal arribar a desarmar-se, Jo he fet aquesta guerra durant moles anys. Ha estat terrible. Però ara estic desarmat. Ja no tinc por de res, ja que l´Amor destrueix la por. Estic desarmat de la voluntat de tenir raó, de justificar-me desqualificant els altres. No estic en guàrdia, zelosament crispat sobre les meves riqueses. Acullo i comparteixo. No m´aferro a les meves idees ni als meus projectes. Si me’n presenten de millors, o ni tan sols millors sinó bons, els accepto sense pena. He renunciat a fer comparacions. El que és bo, veritable, real, per mi sempre és el millor. Per això ja no tinc por. Quan no es té res, ja no es té por. Si ens desarmem, si ens desposseïm, si ens obrim a l´home-Déu que fa noves totes les coses, Ell, aleshores, ens dóna un temps nou on tot és possible. És la pau!”.
(de: OLIVIER CLÉMENT, Dialogues avec le Patriarche Athénagoras I, Éd. Fayard, Paris 1969, p.183. Traduït i ofert per Xavier Melloni)
Relacionats
