Marià CorbíIntentem reflexionar sobre totes les conseqüències de la nostra condició d'animals necessitats, de depredadors.
Quina és la relació entre la nostra condició animal i l'aparició del temps-espai?
Els animals necessitats, per poder satisfer les nostres necessitats hem de modelar tota realitat en el temps-espai. Concebre's com a animal vivent suposa que em concebo com una individualitat davant d'un món d'individualitats on he de satisfer les meves necessitats. Haver de suposar-me com un individu davant d'un món exigeix que concep aquesta realitat com una contraposició en dualitat. He de suposar dos espais diferents, jo no em confonc amb allò que necessito i que he d'aconseguir. Per a aquesta operació he de pensar com desplaçant-me en un espai i en un temps. Per tant, per poder realitzar la meva depredació, he de desplegar un temps-espai. He de donar-los aquí com a existents, altrament no seria possible la meva supervivència.
L’AMOR DESARMAT
Text del patriarca de Constantinoble, Atenàgores I (1886-1972)
“Cal fer la guerra més dura, que és la guerra contra un mateix. Cal arribar a desarmar-se, Jo he fet aquesta guerra durant moles anys. Ha estat terrible. Però ara estic desarmat. Ja no tinc por de res, ja que l´Amor destrueix la por. Estic desarmat de la voluntat de tenir raó, de justificar-me desqualificant els altres. No estic en guàrdia, zelosament crispat sobre les meves riqueses. Acullo i comparteixo. No m´aferro a les meves idees ni als meus projectes. Si me’n presenten de millors, o ni tan sols millors sinó bons, els accepto sense pena. He renunciat a fer comparacions. El que és bo, veritable, real, per mi sempre és el millor. Per això ja no tinc por. Quan no es té res, ja no es té por. Si ens desarmem, si ens desposseïm, si ens obrim a l´home-Déu que fa noves totes les coses, Ell, aleshores, ens dóna un temps nou on tot és possible. És la pau!”.
(de: OLIVIER CLÉMENT, Dialogues avec le Patriarche Athénagoras I, Éd. Fayard, Paris 1969, p.183. Traduït i ofert per Xavier Melloni)
This Post Has 0 Comments