John Berger Es pot escriure encara alguna cosa sobre ell? Penso en totes les paraules que ja s'han escrit, incloses les meves, i la resposta és “no”. Si miro els quadres, la resposta torna a ser “no”, encara que per una raó diferent: els seus quadres conviden al silenci. Gairebé diria que preguen silenci, i això hauria estat fals, ja que ni una sola de les seves imatges, ni tan sols la del vell amb el cap entre les mans al llindar de l'eternitat, mostra el menor patetisme. Sempre va detestar inspirar compassió i fer xantatge. Només quan veig els seus dibuixos em sembla que val la pena afegir-hi algunes paraules. Potser perquè els seus dibuixos tenen una mica d'escriptura, i sovint dibuixava a les cartes. El projecte ideal hauria estat dibuixar el procés que portava als seus dibuixos, prendre la mà de dibuixant prestada. Tot i això, ho intentaré amb paraules.
Fernando Pessoa, “Alberto Caeiro”, “No crec en Déu”
No crec en Déu perquè mai no l’he vist.
Si ell volgués que jo cregués en ell,
segur que vindria a parlar amb mi
i entraria per la meva porta dient-me: Aquí estic!
Però si Déu és les flors i els arbres
i els boscos i el sol i el cantar,
aleshores crec en ell,
aleshores crec en ell a tota hora
i la meva vida sencera és una oració i una missa
i una comunió per l’ull i per la oïda.
Però si Déu és les flors i els arbres
i les boscos i el cant i el sol,
per què dir-li Déu?
Jo li dic flors i arbres i boscos i sol i cant,
perquè si ell es va fer, perquè jo el veiés,
sol i cant i flors i arbres i boscos,
si se’m mostra com a arbres i boscos
i cant i sol i flors
és perquè vol que jo el conegui
com arbres i boscos i flors i cant i sol.
I per això jo l’obeeixo
(quin més sigues jo de Déu que Déu de si mateix?),
l’obeeixo vivint, espontàniament,
com qui obre els ulls i veu,
i l’anomeno cant i sol i arbres i boscos,
i l’anomeno així sense pensar en ell,
i penso en ell mirant i escoltant,
i camino amb ell a tota hora.
(del llibre de poemes: El vigilant dels ramats)
Relacionats
