Milene Costa Què és sentir? L'ésser humà és, sobretot, un ésser vivent. Una espècie que depèn de l'entorn per sobreviure, que percep allò que l'envolta i respon a allò que percep. I és precisament en aquesta percepció on resideix el fet de sentir. Veure, sentir, tocar, olorar, sentir la calor i el fred: tot això és sentir. El sentir humà va més enllà de qualsevol sentit aïllat: constitueix la forma fonamental en què existim al món. No obstant això, hi ha una cosa singular a l'ésser humà. Som éssers vivents constituïts pel llenguatge. Això vol dir que la nostra percepció no és només biològica, sinó també simbòlica. El llenguatge bifurca el nostre accés a la realitat: per una banda, percebem allò que és útil, necessari, perillós o favorable per a la supervivència; de l'altra, podem percebre la realitat tal com és, independentment de les nostres necessitats.
fragment del Metta Sutta, el discurs sobre l’amor incondicional, del Buda
Que tots els éssers que existeixen, dèbils o forts, llargs o grans, mitjans o petits, propers o llunyans, nascuts o que encara han de néixer, que tots els éssers sense excepció siguin feliços.
Que ningú enganyi ni menyspreï ningú enlloc; ni desitgi el patiment d’un altre, ni provocant-lo ni enemistant-s’hi.
Com una mare protegeix al seu fill, al seu únic fill amb perill de la seva pròpia vida, de la mateixa manera cal cultivar un amor il•limitat vers tots els éssers.
Que els teus pensaments d’amor omplin el món sencer, a dalt i a baix, a la dreta i a l’esquerra, sense diferències, ni odis, ni malícia. Dempeus, caminant, asseguts o estirats, sempre que hom estigui despert hauria de cultivar aquesta meditació d’amor. És, diuen, el millor que es pot fer en aquest món.
(fragment del Metta Sutta, el discurs sobre l’amor incondicional, del Buda)
