Jane Goodall "Que trist seria, vaig pensar, que els humans perdéssim el sentit del misteri, la capacitat d’admirar i sentir aquest profund i corprenedor respecte..." Jane Goodall ha deixat infinites aportacions; entre elles, ens ha ensenyat a mirar, a practicar una mirada de comunió amb el desplegament de l'existència, fins sentir el misteri del qual tota vida forma part. Volem recordar unes paraules seves, que ja vam compartir en aquest espai fa uns anys. Provenen d'un bell llibre autobiogràfic: "Gracias a la vida" (Mondadori).
fragment del Metta Sutta, el discurs sobre l’amor incondicional, del Buda
Que tots els éssers que existeixen, dèbils o forts, llargs o grans, mitjans o petits, propers o llunyans, nascuts o que encara han de néixer, que tots els éssers sense excepció siguin feliços.
Que ningú enganyi ni menyspreï ningú enlloc; ni desitgi el patiment d’un altre, ni provocant-lo ni enemistant-s’hi.
Com una mare protegeix al seu fill, al seu únic fill amb perill de la seva pròpia vida, de la mateixa manera cal cultivar un amor il•limitat vers tots els éssers.
Que els teus pensaments d’amor omplin el món sencer, a dalt i a baix, a la dreta i a l’esquerra, sense diferències, ni odis, ni malícia. Dempeus, caminant, asseguts o estirats, sempre que hom estigui despert hauria de cultivar aquesta meditació d’amor. És, diuen, el millor que es pot fer en aquest món.
(fragment del Metta Sutta, el discurs sobre l’amor incondicional, del Buda)
Relacionats
