Marià Corbí “No som ningú vingut a aquest món, som aquest món” –insisteix sovint en Marià Corbí. I la petita selecció de textos que presentem aquí n’és una mostra. Si no soc “algú”, què soc? On queda la consciència d’individualitat? I la responsabilitat sobre l’actuació? O, quin propòsit pot tenir la vida? Preguntes com aquestes seran la base d’un diàleg en dues sessions (26.11 y 3.12.2025) amb la intenció de poder aprofundir en unes afirmacions que impregnen el llegat de saviesa de tradicions ben diverses.
La veritat no pot ser posseïda perquè no pot ser pensada
www.enriquemartinezlozano.com1
No naixem amb la “ment en blanc”. Tan bon punt obrim els ulls, veiem la realitat a través d’un “filtre” o unes “lents” atorgades pel simple fet de néixer en un temps i un lloc determinats. Això explica diverses coses: d’una banda, que la nostra percepció de la realitat mai serà “neutra” o imparcial, sinó -com deia el poeta- “del color del vidre” amb què la mirem. I, d’una altra, que ens serà molt difícil no caure en el parany de confondre la realitat amb la nostra percepció d’aquesta, perquè en haver incorporat aquell “filtre” des del començament mateix de la nostra existència, tendim a no ser-ne conscients. Haurem de créixer en lucidesa i humilitat per no oblidar que el que ens arriba no és la realitat mateixa, sinó una percepció d’ella.
