En aquest apartat afrontem el greu problema de la fonamentació de l'ètica en les societats de coneixement, SC, quan no es pot basar ni en les conseqüències de les religions i de les seves revelacions, ni tampoc en un cos ideològic que pretén ser la descripció de la realitat, ni tampoc en una naturalesa humana donada i immutable. En darrer terme, l'ètica ha de fonamentar-se sòlidament en la dimensió absoluta (DA). Intentarem descriure aquesta fonamentació. Segurament es produiran repeticions d'arguments ja exposats, però he volgut anar pas a pas, partint de la nostra condició animal, encara que fos al preu d'algunes iteracions.
La veritat no pot ser posseïda perquè no pot ser pensada
www.enriquemartinezlozano.com1
No naixem amb la “ment en blanc”. Tan bon punt obrim els ulls, veiem la realitat a través d’un “filtre” o unes “lents” atorgades pel simple fet de néixer en un temps i un lloc determinats. Això explica diverses coses: d’una banda, que la nostra percepció de la realitat mai serà “neutra” o imparcial, sinó -com deia el poeta- “del color del vidre” amb què la mirem. I, d’una altra, que ens serà molt difícil no caure en el parany de confondre la realitat amb la nostra percepció d’aquesta, perquè en haver incorporat aquell “filtre” des del començament mateix de la nostra existència, tendim a no ser-ne conscients. Haurem de créixer en lucidesa i humilitat per no oblidar que el que ens arriba no és la realitat mateixa, sinó una percepció d’ella.
Related Posts
This Post Has 0 Comments