Marià Corbí A un vivent que té un doble accés a la realitat se li plantegen dues possibilitats: una és fer totes les construccions culturals recolzades en la nostra condició necessiteu i, per tant, en l'autoreferència a la nostra condició de vivents, la qual cosa suposa que fem les construccions i la seva gestió des de la nostra egocentració que, per les dificultats que es presenten, es transforma en egoisme. L'altra possibilitat recolzem totes les nostres construccions culturals en l'experiència de la dimensió absoluta de la nostra condició humana. La humanitat, en tota la seva història, ha fonamentat tots els trets de la cultura i les seves construccions al servei de la nostra condició d'individualitats necessitades mogudes per l'ego, les necessitats i els desitjos. Des d'aquell individu necessitat i egoista es van construir tots els tipus d'organitzacions socials, tots els col·lectius, països, etc. Tota la realitat de la terra és aquí al nostre servei, disposada a la nostra explotació.
La veritat no pot ser posseïda perquè no pot ser pensada
www.enriquemartinezlozano.com1
No naixem amb la «ment en blanc». Tan bon punt obrim els ulls, veiem la realitat a través d’un «filtre» o unes «lents» atorgades pel simple fet de néixer en un temps i un lloc determinats. Això explica diverses coses: d’una banda, que la nostra percepció de la realitat mai serà «neutra» o imparcial, sinó -com deia el poeta- «del color del vidre» amb què la mirem. I, d’una altra, que ens serà molt difícil no caure en el parany de confondre la realitat amb la nostra percepció d’aquesta, perquè en haver incorporat aquell «filtre» des del començament mateix de la nostra existència, tendim a no ser-ne conscients. Haurem de créixer en lucidesa i humilitat per no oblidar que el que ens arriba no és la realitat mateixa, sinó una percepció d’ella.
Relacionats
