Marià Corbí El poemari "El encuentro" de Marià Corbí es presenta com una meditació lírica i existencial escrita des de la consciència de la vellesa i la imminència de la mort. A través d'una successió de poemes breus, l'autor articula una radical indagació sobre el sentit de l'existència, el misteri de l'ésser i la relació entre vida, mort i absolut. L'eix central de l'obra és la noció de “misteri”, entesa no com un enigma que s'ha de resoldre, sinó com la realitat última que envolta i constitueix tot allò existent. Corbí insisteix que res no és obvi ni quotidià: tot, des de la natura fins a la mateixa consciència humana, és expressió d'una profunditat insondable. Aquesta intuïció travessa el llibre i es manifesta en la contemplació de paisatges, estacions, animals o fenòmens quotidians, que apareixen com a revelacions del que és absolut.
Rainer Maria Rilke
Oh vida, vida, temps de miracle!
Contradicció i contradicció. Sovint
Dolent, el camí se’t fa tan aspre!
Després, de cop, amplària admirable,
Com d’un àngel tens tenses les ales!
Oh temps de la vida, oh inexpresable!
Però com més m’inclino en mi mateix
És fosc és el meu Déu, com enramada
Amb cents d’arrels que ben callades beuen.
Només pel seu caliués que m’aixeco:
Més ja no sé, perquè les meves branques
Prou dins descansen, sols el vent les mou.
Rainer Maria Rilke, Tres poetes, tres mestres, Antoni Pasqual i Piqué. Abadia editors
Selecció Pepa Torras Virgili
Relacionats
