Blog

Rainer Maria Rilke

Oh vida, vida, temps de miracle!
Contradicció i contradicció. Sovint
Dolent, el camí se’t fa tan aspre!
Després, de cop, amplària admirable,
Com d’un àngel tens tenses les ales!
Oh temps de la vida, oh inexpresable!

Però com més m’inclino en mi mateix
És fosc és el meu Déu, com enramada
Amb cents d’arrels que ben callades beuen.
Només pel seu caliués que m’aixeco:
Més ja no sé, perquè les meves branques
Prou dins descansen, sols el vent les mou.

Rainer Maria Rilke, Tres poetes, tres mestres, Antoni Pasqual i Piqué. Abadia editors

Selecció Pepa Torras Virgili

cetr05

Related Posts

Poemes engabiats
Mahvash Sábet Una petita selecció del recull de poemes que, sota aquest títol, publica Pre-Textos (2020). Nascuda a Iran (1953), Mahvash Sàbet va estudiar pedagogia i psicologia. Va ser professora i directora d'un institut del qual va ser acomiadada pel govern per ser membre de la comunitat bahà’í. Va ser detinguda el 2008 pel mateix motiu i sentenciada a vint anys de presó. El 2018 va recuperar la llibertat. Aquest poemari va ser escrit des de la presó.
La música a les Societats de Coneixement (SC)
Marià Corbí La música es el arte más sutil porque emplea los sonidos, lo más leve de lo sensitivo, para expresar lo sutil. La música, durante milenios ha utilizado los sentimientos humanos para cantar a la Dimensión Absoluta (DA). Fue una gran habilidad partir de los sentimientos del yo para referirse a lo que está más allá del yo. Utilizó sentires de Dimensión Relativa (DR) para cantar el misterio de la DA, intensificando la conmoción de las entrañas, para que resuene el sentir hondo. La música empuja las conmociones del cuerpo para llevarlas a la frontera de lo que no es nombrable. No utiliza palabras para aludir a aquello de lo que no se puede hablar. Las palabras que se emplean en los cantos están al servicio de la música misma.  La música canta explícitamente la verdad muda. Habla sin palabras de lo que no cabe en las palabras.
En el portal de lo oscuro
Marià Corbí Selecció del darrer llibre d’en Marià Corbí, En el portal de lo oscuro (Bubok, 2021). Ens diu a la introducció: “[...] inevitablement sorgeix la pregunta: ‘Què és tot això? Què hi faig jo en aquesta immensitat? Qui sóc?’ Aquesta petita col·lecció d’humils poemes recull aquesta preocupació, que més aviat és una ocupació que ressona constant en la meva vida d’ancià.”

This Post Has 0 Comments

Deixa un comentari

Back To Top