Marià Corbí El poemari "El encuentro" de Marià Corbí es presenta com una meditació lírica i existencial escrita des de la consciència de la vellesa i la imminència de la mort. A través d'una successió de poemes breus, l'autor articula una radical indagació sobre el sentit de l'existència, el misteri de l'ésser i la relació entre vida, mort i absolut. L'eix central de l'obra és la noció de “misteri”, entesa no com un enigma que s'ha de resoldre, sinó com la realitat última que envolta i constitueix tot allò existent. Corbí insisteix que res no és obvi ni quotidià: tot, des de la natura fins a la mateixa consciència humana, és expressió d'una profunditat insondable. Aquesta intuïció travessa el llibre i es manifesta en la contemplació de paisatges, estacions, animals o fenòmens quotidians, que apareixen com a revelacions del que és absolut.
Màrius Torres
Sedueix com un bell paissatge
Que fos bell sobretot per la claror del cel.
Qui el travessa en el seu peregrinatge,
S’emporta endins dels ulls un resplendor fidel.
Emanant la gràcia suprema
S’allò que és innocent, i radiant, i nu,
Tota la seva vida és un poema
Murmurat per una àngel incandescent i bru.
Quan, com fugint de vora nostre
Tanca els ulls, es fanit en el seu rostre
-i quants estels apunten al fons d’aquella nit!-
Queda un instant llunyana, sola
Després, torna i somriu. I el seu esguard humit
Entorn del cap li encén una aurèola
Màrius Torres, Tres poetes, tres mestres, Antoni Pasqual i Piqué. Abadia editors
Selecció Pepa Torras Virgili
Relacionats
