John Berger Es pot escriure encara alguna cosa sobre ell? Penso en totes les paraules que ja s'han escrit, incloses les meves, i la resposta és “no”. Si miro els quadres, la resposta torna a ser “no”, encara que per una raó diferent: els seus quadres conviden al silenci. Gairebé diria que preguen silenci, i això hauria estat fals, ja que ni una sola de les seves imatges, ni tan sols la del vell amb el cap entre les mans al llindar de l'eternitat, mostra el menor patetisme. Sempre va detestar inspirar compassió i fer xantatge. Només quan veig els seus dibuixos em sembla que val la pena afegir-hi algunes paraules. Potser perquè els seus dibuixos tenen una mica d'escriptura, i sovint dibuixava a les cartes. El projecte ideal hauria estat dibuixar el procés que portava als seus dibuixos, prendre la mà de dibuixant prestada. Tot i això, ho intentaré amb paraules.
Màrius Torres
Sedueix com un bell paissatge
Que fos bell sobretot per la claror del cel.
Qui el travessa en el seu peregrinatge,
S’emporta endins dels ulls un resplendor fidel.
Emanant la gràcia suprema
S’allò que és innocent, i radiant, i nu,
Tota la seva vida és un poema
Murmurat per una àngel incandescent i bru.
Quan, com fugint de vora nostre
Tanca els ulls, es fanit en el seu rostre
-i quants estels apunten al fons d’aquella nit!-
Queda un instant llunyana, sola
Després, torna i somriu. I el seu esguard humit
Entorn del cap li encén una aurèola
Màrius Torres, Tres poetes, tres mestres, Antoni Pasqual i Piqué. Abadia editors
Selecció Pepa Torras Virgili
Relacionats
