Pràctica de meditació 17

El Regne és com un tresor amagat en un camp que produeix una immensa alegria en qui el troba. I ven tot el que té per poder comprar aquell camp.
(Mc. 13,44…)

Síntesi del propòsit:
Comprendre fins a quin punt ens esclavitza la persona que pensem ser. La constant roda de desigs i pors que la nostra “personalitat” manté i que, alhora, la sustenten. Alimentar el desig de que desaparegui, cultivar l’actitud de testimoni de la natura de sí mateix.
Qui sóc? Qui Ets? La pràctica consisteix en desviar l’atenció (i les respostes) de l’àmbit de la persona superficial, variable, etc., enfocar a la consciència immutable, sempre present. El que és, la que és, És

Pràctica:

Després d’uns primers minuts de recollir l’atenció.
Cadascú de nosaltres és el camp que amaga la perla. El camp de la paràbola de Jesús. Aquella perla que mereix vendre-ho tot per tenir-la.
Què és la perla, en mi? Què? I què vol dir vendre-ho tot?

1.  Estona de meditar-ho. Per impregnar-se de la imatge del camp, la perla i el jugar-se-ho tot. Potser no calen moltes paraules, seguir el fil, valorar-ho. Pot ajudar tenir paper i llàpis a mà. Què és la perla, en mi? Què? I què vol dir vendre-ho tot?

2. Amb el “fil agafat” polaritzar l’atenció cap a “la perla”. Simplement intentar. Intentar establir contacte amb la nostra natura il•limitada.
Ets. Ets aquí. Això És. Que siguis. Pau, tot ho ets. (respiració amb repetició d’alguna expressió que ens resulti mobilitzadora, polaritzadora)