L’espiritualitat com qualitat humana i el seu cultiu en una societat laica

Espiritualitat és quelcom intrínsec a l’existir humà, és una qualitat humana profunda que pot practicar-se des del si de les religions o amb independència de religions i creences. El cultiu d’aquesta qualitat humana profunda es pot dur a terme tenint una religió com a referent, o sense, des de la pluralitat de totes elles. També des d’una posició laica sense creences ni religions però, en aquest cas, no es tracta d’inventar-ho tot de nou, sinó d’aprofitar des de la laïcitat l’esperit i el llegat de les tradicions religioses i espirituals de l’humanitat.

L’equip ha arribat a un consens en tant que espiritualitat i compromís social han d’anar intrínsecament units. L’espiritualitat laica ha de ser tan compromesa com ho és la Teologia de l’Alliberament. Reconeixent els seus grans èxits i aportacions, s’ha vist que des d’aquesta herència queda encara molt per fer per preparar el creixement de l’espiritualitat laica que avança també en el continent americà. L’experiència espiritual mai no ha estat absent dels plantejaments de la Teologia de l’Alliberament però Amèrica Llatina haurà d’afrontar el repte de la imminència de la transformació que s’acosta: un entorn laic, post-religional, marcat pel pluralisme i l’abandonament de la epistemologia mítica.