“No som ningú vingut a aquest món, som aquest món” –insisteix sovint en Marià Corbí. Si no soc “algú”, què soc? On queda la consciència d’individualitat? I la responsabilitat sobre l’actuació? O, quin propòsit pot tenir la vida? Preguntes com aquestes sorgeixen a partir de la lectura de nombrosos textos de saviesa, de tradicions i èpoques ben diferents, que subratllen que els éssers humans ens veiem des d’una perspectiva equivocada, i que aquest error és l’arrel de la infelicitat. En diàleg amb en Marià, repassarem algunes d’aquestes afirmacions, mirarem d’aclarir dubtes, de treure’n les conseqüències. En resum, reflexionarem sobre la vida, sobre el sentit de les nostres vides.
El jardín Amurallado de la Verdad -Hakim Sanai- curs 2016-2017

Els humans tenim la capacitat d’un coneixement desinteressat vers tot el que ens envolta, però no li donem ni el valor que té ni l’espai per a desenvolupar-lo. No som conscients que si tenim aquesta possibilitat és perquè biològicament compleix una funció i vivim com si no tingués importància. El poeta persa Hakim Sanai (s. XII) s’endinsa en aquest conèixer qualitatiu i ens exposa de manera poètica allò que ha descobert. L’objectiu d’aquesta lectura és apropar-nos a aquest coneixement oblidat.
