Imhotep i el faraó: novetat editorial

Imhotep i el faraó
un llibre de Teresa Guardans. Il·lustrat per Jaume Bosch
Lalè, 2020. 80 p. (informació i venda)
Amb una Guia de lectura preparada per l’Equip de Didàctica del Cetr, amb recursos i suggeriments pel treball a l’aula. Més projectes de l’Equip de Didàctica a  www.otsiera.com .

Imhotep va ser un personatge fascinant i polifacètic, sacerdot d’Heliòpolis, savi, observador, impulsor de la creació de les Cases de la Vida, primer ministre i conseller del faraó Djoser… i arquitecte de la primera de totes les piràmides, a Sakkara. L’Equip de Didàctica de Cetr teníem clar que Imhotep havia d’entrar a les aules i ajudar-nos a explorar molts temes. Però no acabàvem de trobar un itinerari de treball que ens resultés convincent.

            Fins que, un bon dia, tot buscant més informació sobre Imhotep, vàrem anar a parar a un relat autobiogràfic de Jean Philippe Lauer (1902 – 2001), l’arquitecte francès que va dedicar la vida a estudiar i reconstruir el recinte funerari de Sakkara, escrit en col·laboració amb la periodista Claudine Le Tourneur d’Ison; un llibre en què el món egipci de fa 5000 anys apareixia viu, amb sentit, amb els seus reptes i aportacions. I encara més: de l’itinerari del propi Lauer, que ja tenia 98 anys (!) se’n desprenia una experiència vital molt rica, una plenitud de vida creada dia a dia, i no pas sorgida d’un cop de sort. Aquest va ser el punt de partença del llibre que publica l’editorial Lalè, “Imhotep i el faraó“, amb acurades il·lustracions de Jaume Bosch. (En trobareu tota la informació a Lalè.)

Però us voldríem fer cinc cèntims sobre el que ens sembla que aporta la narració. Jean-Philippe Lauer és un viu exemple de que l’interès no cau del cel: com més ens hi dediquem a alguna cosa, més aprenem, més descobrim i més ens interessarà. Ens mostra que no hi ha res que sigui bufar i fer ampolles, que tot demana el seu temps; i, alhora, que aquesta dedicació val la pena. Que arribar-se a interessar de debò per alguna cosa és un autèntic tresor perquè ens fa feliços. Perquè interessar-se és estimar, i estimar és viure a fons. Una oportunitat que demana valentia, arriscar-se, així com desenvolupar aquelles eines (actituds) imprescindibles per no llençar la tovallola a la primera dificultat: no deixar de fer-se preguntes, exercitar la paciència, treballar en equip, compartir…

            En Lauer ens fa descobrir l’enriquiment personal que suposa passar de la perspectiva de l’èxit personal a la de procurar aportar alguna cosa a la gran tasca col·lectiva de la humanitat. Una humanitat de la qual els mitjans de comunicació ens en destaquen -sovint- la cara destructiva i violenta, oblidant posar-nos en contacte amb tantes i tantes generacions, tantes persones, que s’han esforçat per comprendre i per contribuir a la millora de tota mena de situacions i necessitats. L’arquitecte francès se sent continuador dels esforços de l’antic Egipte i ens fa sentir la cordada que ens uneix amb les generacions passades, així com el valor de cada gra de sorra aportat a l’esforç col·lectiu.

            D’altra banda, joves i adults rebem un allau tan gran d’inputs d’una felicitat fast food, la dels polzes enlaire i els somriures d’aparador de les xarxes socials i dels anuncis, que poder entrar en contacte amb una altra mena de felicitat, la que creix des de dins a poc a poc, si sabem reconèixer-la i en tenim cura, és també un altre regal valuós.

            Tot això i més és el que il·lustra la vida de Jean-Philippe Lauer, mentre que ens fa descobrir les aportacions i la qualitat humana d’Imhotep i del seu faraó, Djoser. Sense oblidar, en tot aquest marc, a una jove egiptòloga, que no deixa de fer-se preguntes, interessada pel que l’envolta i per explorar tot allò que la vida li pugui oferir. Així doncs, són molts els temes que van apareixent en el relat, tant relacionats amb el món de l’antic Egipte, com amb actituds humanes atemporals.

A www.otsiera.com, el web d’aquest Equip de Didàctica del Cetr, a més de l’esmentada Guia de Lectura, hi podreu trobar alguns recursos complementaris per a facilitar les activitats a l’aula (informacions, una galeria fotogràfica, i el text de la narració en format lliure.)

Un cop d’ull als continguts, a vol d’ocell

Algunes actituds i temes que impregnen el text 

• Els anys com a font d’experiència.
• Estimar allò que fas i fer-ho de debò.
• El valor del treball en equip. Saber escoltar, compartir.
• Les ganes de comprendre. Fer-se preguntes, buscar solucions.
• La curiositat, no donar res per fet.
• El lligam entre generacions.
• El saber: un tresor que no deixa de créixer des d’antic. L’aportació del propi gra de sorra.
• Tenir cura de la Terra, tenir cura de la vida. La interdependència de les trames de la vida.
• Afrontar el desànim. Acréixer la paciència. La confiança.
• L’interès creix si s’alimenta.
• El silenci que enriqueix.
• Gratitud vers les aportacions d’uns i altres.

Coneixements sobre Egipte

• La societat: el faraó, els sacerdots, els escribes, els diversos oficis, l’agricultura.
• Les Cases de la Vida: el saber al servei de la vida.
• El Nil: la importància de l’aigua. La gestió de recursos.
• El panteó egipci: els principals déus.
• Altres creences: la vida eterna, el ka (la força vital). La momificació.
• Les piràmides: el sentit de les piràmides. Evolució en la construcció.
• Cronologia: una civilització mil·lenària.

 Fins aquí el que volíem compartir! Acabarem amb unes paraules de JP Lauer:
La terra guarda memòria de tots els que hi han viscut… I podem aprendre a escoltar-la!