En el trànsit que estem patint: passar de les societats agràries i agrari-autoritàries i industrials, a les societats de coneixement, no es pot esperar que les generacions joves puguin crear, per si mateixos, els trets adequats a les noves necessitats culturals: el nou funcionament de l'economia, unes noves estructures socials, els nous projectes axiològics col·lectius corresponents al creixement continuat i accelerat de ciències i tecnologies, corresponents a les noves formes de coneixement, i a un cultiu convenient de la qualitat humana i de la qualitat humana profunda avui. És a dir, que puguin generar els trets adequats a la creació contínuament accelerada de coneixements i tecnologies i a tots els trets culturals de les societats de coneixement. I creiem que no ho poden fer perquè són joves i no han tingut temps d'acumular tots els coneixements que es requereixen per a aquesta tasca. Qui haurà de fer aquesta tasca?
Al anochecer
Al anochecer
Edición: Ed. Bubok, 2020. 159p.
ISBN: 978-84-685-4669-8
Descàrrega gratuita o compra on-line
Preu: 6,91
Les paraules no arriben a expressar adequadament el misteri de la realitat, de la vida i del viure humà. Només poden apuntar en aquesta direcció, intententen tocar-ho sense aconseguir-ho mai.
Les paraules ajuden a la ment i al cor humà en la recerca d’aquest enigma sempre present i sempre absent. Ajuden a que la ment comprengui i a que el cor senti el que no es pot ni objectivar, ni representar.
Les paraules giren entorn de l’immens forat negre del gran enigma, sense poder entrar-hi, atrapar-ho, agafar-se a ell.
El treball és comprendre amb la ment fins a sentir amb el cor, i sentir amb el cor fins a comprendre amb la ment.
La profunditat de la ment és el sentir, i la profunditat del sentir és la ment. Ment i sentir s’uneixen en la fondària. Des d’aquí cal treballar i, després, forçar les paraules a suggerir el que s’arriba a veure i sentir.
Hem indagat el nostre propi ésser. Sabem que és només un intent maldestre.
Relacionats
