José Manuel Bobadilla Som un animal amb un doble accés a la realitat. Un accés relatiu a les necessitats humanes dominat per les formes i un altre de no relatiu a les necessitats humanes i no condicionat per les formes. Un dels nostres principals sentits, com a animals depredadors que som, és la mirada. Mirar el món és una manera de sentir el món i, per tant, depenent de com el mirem, el nostre sentir hi estarà condicionat. Mirem el món des d'un llenguatge concret i actualment el llenguatge que dona forma a la nostra mirada és el llenguatge abstracte de les ciències i les tecnologies. La nostra manera de mirar el món està construïda des de la tècnica; una mirada que instrumentalitza l'entorn i ens impedeix tornar a les coses de manera neta, és a dir, alliberada de les formes en les formes. A les societats de coneixement, el domini de llenguatge abstracte construeix la barrera científica i tecnològica que ens diu que una flor és simplement una flor, o com a molt, ens proporciona una mirada biològica de la flor. No hi veiem el misteri dels mons perquè el nostre mirar està tancat en el prisma científic i tecnològic.
Al anochecer
Al anochecer
Edición: Ed. Bubok, 2020. 159p.
ISBN: 978-84-685-4669-8
Descàrrega gratuita o compra on-line
Preu: 6,91
Les paraules no arriben a expressar adequadament el misteri de la realitat, de la vida i del viure humà. Només poden apuntar en aquesta direcció, intententen tocar-ho sense aconseguir-ho mai.
Les paraules ajuden a la ment i al cor humà en la recerca d’aquest enigma sempre present i sempre absent. Ajuden a que la ment comprengui i a que el cor senti el que no es pot ni objectivar, ni representar.
Les paraules giren entorn de l’immens forat negre del gran enigma, sense poder entrar-hi, atrapar-ho, agafar-se a ell.
El treball és comprendre amb la ment fins a sentir amb el cor, i sentir amb el cor fins a comprendre amb la ment.
La profunditat de la ment és el sentir, i la profunditat del sentir és la ment. Ment i sentir s’uneixen en la fondària. Des d’aquí cal treballar i, després, forçar les paraules a suggerir el que s’arriba a veure i sentir.
Hem indagat el nostre propi ésser. Sabem que és només un intent maldestre.