Arcadi, un cultivador de la Qualitat Humana

Ha mort l’Arcadi Oliveres. Fa uns anys va acceptar formar part del Consell Assessor de CETR. Juntament amb altres persones significades estava sincerament interessat, sabia escoltar, i feia aportacions en la recerca sobre la societat de coneixement i els seus canvis continus i sobre com afectava això la construcció de valors que poden ajudar a la cohesió i motivació de les persones i dels col·lectius. Admirava el paper fonamental que el cultiu de la qualitat humana profunda ha de jugar en l’orientació de la societat de coneixement no cap al capitalisme sinó cap a una supervivència de l’espècie que garanteixi la cura i la plenitud dels humans.

Estem agraïts per tota la seva trajectòria vital i per haver gaudit de la seva ajuda i fraternitat. No podem afegir gaire més a l’allau de veritat i de bondat que ell va desplegar i que la seva biografia transparenta i que, sobretot des d’ahir –i en les darreres setmanes-, s’ha expressat arreu a través dels mitjans i de les xarxes socials. La qualitat humana profunda és la saviesa. I ell era un savi, que era més gran i autèntic també perquè era sincerament humil i buscador. Sempre estava disposat a aprendre. Sovint a les reunions deia que ell no podia aportar gaire a una recerca que, liderada per l’antropòleg i epistemòleg Marià Corbí, feia anys que el Centre estava duent a terme des de l’estudi de la qualitat humana profunda o espiritualitat a les diverses cultures i tradicions religioses i espirituals. A banda del seu testimoni d’acollida i escolta, la seva principal aportació era la seva experiència, la seva lluita, la seva esperança i el seu amor profund i radical per la qualitat humana. Gràcies Arcadi.

Des de CETR, a més del nostre agraïment, volem expressar la nostra admiració per la seva persona i obra, pel seu coratge i valentia, pel seu compromís amb la justícia i la pau, amb el nostre país i amb la humanitat fraterna i lliure, però sobretot perquè tot això sortia amb total espontaneïtat i senzillesa, que brollava del seu cultiu de la qualitat humana profunda. Quan ara el veus a ell i t’atures per contemplar la seva vida, fa pensar que ell ha estat d’aquella casta que sap posar en acció –sovint revolucionària- molt del coneixement i l’amor que no pocs mestres de saviesa han expressat amb paraules. Davant la mort de persones com l’Arcadi ressonen les paraules de Lord Mountbatten just després de l’assassinat de Gandhi: “El Mahatma Gandhi ocuparà a la història el mateix lloc que Buda i Jesús” (Dominique Lapierre y Larry Collins. Esta noche la libertad, Plaza-Janes, 1976, p. 431). L’Arcadi, que sempre va admirar aquests mestres, és una mostra evident que no és una quimera ser un savi avui si hom aprèn a ser-ho humilment a l’ombra d’aitals guies.

La teva vida i el teu record, Arcadi, referma CETR en el seu compromís d’estudi i cultiu de la qualitat humana profunda en la nostra societat. Com diuen els savis, no hi ha mort. La teva presència serà diferent però mentre hi hagi cultiu de la qualitat humana no desapareixerà.

CETR

***

Aquests dies s’han multiplicat les publicacions i recopilacions d’escrits sobre/de l’Arcadi. El Crític, per exemple, ofereix una tria molt acurada:
https://www.elcritic.cat/perfils/per-que-es-important-que-sapigues-qui-es-arcadi-oliveres-81875