Millor que cent anys…
Millor que cent anys viscuts en la ignorància, sense contemplació de la veritat, és un sol dia de vida viscut en la saviesa i en la pregona contemplació. Millor que cent anys viscuts en la passivitat i en la fluixesa…
Llum i foscor
La foscor existeix a la llum, no vegeu només llum. La llum existeix a la foscor, no vegeu només foscor. Llum i foscor semblen dues coses diferents però depenen l'una de l'altra, com el pas de la cama esquerra depèn…
Pertinença…
Si algú em pregunta a quina religió pertanyo, responc: al poder de la Gran Saviesa. (mestre chan Yogjia Xuanjue)
Presentació silencis
Les vies del silenci són les que condueixen de l’ús egocentrat de les nostres capacitats (conèixer, sentir, percebre, actuar...) a la desegocentració. Sortir del mig del pas per poder veure i comprendre, enretirar el vel que amaga la realitat... Un…
newsletter Setembre 2011
ACTIVITATS La saviesa dels grans sutres buddhistes: el sutra del cor i el sutra del diamantA càrrec de Montse Cucarull, Marta Granés i Marià CorbíDimarts quinzenalment. 4 oct. - 29 mar. La qualitat humana, la llibertat i la felicitat, el…
La qualitat humana, la llibertat i la felicitat, el camí de buda sense religions ni déus
del 5 d'octubre al 14 de desembre
Mestre Eckhart, mestre de la realització humana plena
En una primera lectura, els sermons i tractats de mestre Eckhart semblen visar cap a altures ben difícils d’atansar, sense oferir escales ni cordes. Anima, amb insistència, a realitzar la naturalesa "divina", el propi ésser, il·limitat, infinit (...) Si llegint a Joan de la Creu es podria tenir la sensació d'estar davant d'un itinerari guiat, Eckhart sembla no oferir pistes concretes... De fet tan sense "escales" resulten l'un com l'altre quan apunten a l'orientació de les facultats més enllà de si mateix: "per sobre de si mateix i per damunt de les potències de l'ànima", només "desposseir-se del que no és, del jo i de tot el que li pertany"... (1980: 101). Però en actitud d’oients atents, sentim el seu esforç per reconduir la nostra mirada, vivim la seva provocació.
Sutra del Diamant. Vajracchedika Sutra
Això és el que he sentit. Un matí, quan el Buddha era prop de Shravasti, al bosc de Jeta, en l'estat de Anathapindika, Ell i la Seva congregació de 1250 monjos van anar a la ciutat per mendicar el menjar, quan van tornar i van acabar de menjar van guardar les túniques i els bols i es van rentar els peus. Llavors el Buddha va seure i els demés es van asseure davant seu. D'entre l'assemblea es va aixecar el Venerable Subhuti. Es va descobrir l'espatlla dreta en senyal de respecte, es va agenollar sobre el seu genoll dret, i ajuntant els palmells de les mans es va inclinar davant el Buddha.