En una forma o una altra estem vivint en societats globalitzades i dotades d'unes ciències i tecnologies potentíssimes, que creixen acceleradament per retroalimentació mútua, que són capaces d'alterar greu i contínuament no només les condicions de vida dels col·lectius i societats humanes, sinó també de extingir espècies vivents, d'alterar amenaçadorament l'habitabilitat del planeta, de manipular la vida i les comunicacions interhumanes Per a elles la necessitat de qualitat humana (CH) i qualitat humana profunda (CHP) ja no és una qüestió optativa, és una qüestió de pura supervivència de la nostra espècie i de la vida en general; ja no és una qüestió gratuïta o pròpia de gents apartades del món, és un assumpte en el qual, a curt termini, ens jugant la supervivència de la vida a la terra.
Cal, doncs, esforçar-se per trobar procediments i estratègies perquè el cultiu de la CHP arribi a tothom i perquè totes les societats la considerin com el que és, una qüestió greu de supervivència. Cal elaborar maneres de cultiu col·lectiu, com en el passat ho van aconseguir les religions, però sense elles.
Presentar la possibilitat del cultiu de la CHP, a les noves societats, sense submissions i com una indagació lliure, és un gran servei per a la gent que ja no pot creure, o que te serioses dificultats per fer-ho, però que desitja poder conrear aquesta dimensió de la nostra condició humana. Seria possiblement el major servei que es podria fer a la humanitat i la vida al planeta. Fins i tot als que encara són creients, els s'eixamplaria el cor.