El tema previst per al cap de setmana del 2 i 3 de març era El col·loqui dels ocells de Farid Uddin Attar, que es reemplaça per Els quaranta versos sobre l’existència de Ramana Maharshi.
Petita selecció a partir d’un text autobiogràfic de G. Lanfranchi (1912-1986) en el que exposa la seva concepció del camí interior i ofereix fragments del seu “diari de travessa”. Tot i que ja fa uns anys vàrem presentar alguns textos d'ella, la recordem ara amb motiu del seminari sobre la seva obra que tindrà lloc properament a Cetr (maig, 2018).
12 i 13 de maig a Sant Martí Sesgaioles
a càrrec de Marià Corbí, Montse Cucarull, Marta Granés
Diu Lin Chi: "Los que han satisfecho las diez etapas de la práctica del bodhisattva, no son mejores que asalariados; los que han alcanzado la iluminación de las etapas cincuenta y una y cincuenta y dos, son prisioneros encadenados; los arhats y los pratyekabuddhas son basura de letrina, bodbi y nirvana son palos para atar a los burros. ¿Por qué hablo así de ellos? Debido a que vosotros, seguidores de la Vía, no os dais cuenta de que este viaje a la iluminación, que lleva tres asamkhya kalpas, carece de sentido. Por lo que estas cosas se convierten en obstáculos en vuestro camino. Si fuerais verdaderos hombres de la Vía, nunca dejaríais que esto ocurriera.......... ...
Es parla de verificar sensitivament dels grans textos espirituals o verificar la bellesa o la veritat de la natura. Moltes vegades es comenta que la ment va més ràpida que el sentir, i que el sentir no és capaç de seguir el ritme de la ment i que, per tant, el sentir no pot verificar allò que la ment comprèn. [...] Hi ha aquí una confusió [...] El sentir, com la ment, té dues dimensions: la dimensió relativa i la dimensió absoluta...
