Marià Corbí El poemari "El encuentro" de Marià Corbí es presenta com una meditació lírica i existencial escrita des de la consciència de la vellesa i la imminència de la mort. A través d'una successió de poemes breus, l'autor articula una radical indagació sobre el sentit de l'existència, el misteri de l'ésser i la relació entre vida, mort i absolut. L'eix central de l'obra és la noció de “misteri”, entesa no com un enigma que s'ha de resoldre, sinó com la realitat última que envolta i constitueix tot allò existent. Corbí insisteix que res no és obvi ni quotidià: tot, des de la natura fins a la mateixa consciència humana, és expressió d'una profunditat insondable. Aquesta intuïció travessa el llibre i es manifesta en la contemplació de paisatges, estacions, animals o fenòmens quotidians, que apareixen com a revelacions del que és absolut.
Benedicció del Yotser Or
(Creador de la LLum) que, en l’ofici del Sabat, precedeix la recitació de la Sema’ o professió de fe :
Beneït siguis, Senyor, rei del món que vas crear la llum i les tenebres ; que feres la pau i que a tota cosa vas donar forma. Beneït siguis, Tu, que renoves diàriament les obres de la teva creació.
Beneït siguis, Déu nostre, per la glòria de les obres de les teves mans i per la llum engendradora de llum que has fet per a lloança teva. Beneït sigui el Senyor déu nostre, que va formar les estrelles.
