Yeoshua i el Regne
Jesús neix i viu en un dels moments més difícils de la història del poble d'Israel, pocs anys abans de la destrucció del Temple i de l'expulsió de Jerusalem, moment de fortes tensions a l'interior del judaisme. En aquest marc,…
214
Jesús neix i viu en un dels moments més difícils de la història del poble d'Israel, pocs anys abans de la destrucció del Temple i de l'expulsió de Jerusalem, moment de fortes tensions a l'interior del judaisme. En aquest marc,…
text publicat a: Xavier Melloni. Vers un temps de síntesi. Fragmenta, 2011. pgs. 41-56. ---- Les religions són receptacles d’una plenitud que hi ha estat vessada i que tracten de custodiar. Però en custodiar-la poden fer-se insolents. Per por de perdre-la la blinden, i en no saber què fer amb tanta densitat, la llancen sobre les altres sense atendre a allò que aquelles ja contenien. El problema de l’ésser humà és que, sent capax Dei, a la vegada és incapaç de suportar massa realitat. Les revelacions de les religions són anticipacions de realitat que experimentem com un excés de llum als nostres ulls encara cecs.
Els ensenyaments de Rabí Hil·lel han donat peu a molts treballs de reflexió, són presents en la vida jueva des de fa més de dos mil anys. La història d’aquest mestre ens permetrà apropar-nos al judaisme i a alguns aspectes…
Quan reflexionem sobre la nostra pròpia existència i el món que ens envolta, aviat arribem a la conclusió de que tot el que sentim, ja sigui real o imaginari, forma part de la nostra ment, una entitat subjectiva, fugissera i aparentment misteriosa que ens permet ser això tan especial que som els éssers humans i no una altra cosa diferent. Cadascú de nosaltres sap molt bé com és sentir-se persona, és a dir, humà, però com serà sentir-se ximpanzé o ratpenat?
Satyakama, amb les seves preguntes, és un noi que apareix a l’Upanixad Xandogya, un venerable escrit de més de 2600 anys. Ell ens introduirà a l’hinduisme. Les seves preocupacions, els seus interrogants, la seva recerca vital, ens permetran aproximar-nos a la perspectiva hindú de l’existència i a alguns dels elements que configuren el seu paisatge. [El text forma part del llibre de T. Guardans: Les religions, cinc claus. Octaedro, 2007. 143 p.]
petit fragment de l'obra d'Hugo Mujica, Kénosis: sabiduría y compasión en los Evangelios. (Buenos Aires, Marea, 2009. pgs. 95-97). --- Jesús no parla, un cop més ens lliura el seu silenci, un cop més ens espera, ofereix l'espai de la reflexió, calla perquè els altres puguin parlar en el seu interior, calla perquè escoltin el ressò de les paraules que diuen i siguin elles les que parlin als mateixos que les profereixen, calla perquè les paraules recorrin la història dels qui les pronuncien: perquè l'acusació acusi a aquell que acusa.
Petita introducció a la proposta de l'autor del "Núvol", a partir d'una selecció del llibre: "La verdad del silencio" (Herder, 2010) El text anònim anglès del segle XIV, El núvol del no-saber i Sri Nisargadatta Maharaj (Bombai, 1897-1981) coincideixen en…
"Escolta, oh mestre, les preguntes que vull fer-te. Amb gratitud escoltaré les respostes que sortiran dels teus llavis! En realitat, què són els lligams? Com han començat? Per què continuen existint? Com podem alliberar-nos-en? Què és el no-Ser? Com discernir…
Això és el que he sentit. Un matí, quan el Buddha era prop de Shravasti, al bosc de Jeta, en l'estat de Anathapindika, Ell i la Seva congregació de 1250 monjos van anar a la ciutat per mendicar el menjar, quan van tornar i van acabar de menjar van guardar les túniques i els bols i es van rentar els peus. Llavors el Buddha va seure i els demés es van asseure davant seu. D'entre l'assemblea es va aixecar el Venerable Subhuti. Es va descobrir l'espatlla dreta en senyal de respecte, es va agenollar sobre el seu genoll dret, i ajuntant els palmells de les mans es va inclinar davant el Buddha.
En una primera lectura, els sermons i tractats de mestre Eckhart semblen visar cap a altures ben difícils d’atansar, sense oferir escales ni cordes. Anima, amb insistència, a realitzar la naturalesa "divina", el propi ésser, il·limitat, infinit (...) Si llegint a Joan de la Creu es podria tenir la sensació d'estar davant d'un itinerari guiat, Eckhart sembla no oferir pistes concretes... De fet tan sense "escales" resulten l'un com l'altre quan apunten a l'orientació de les facultats més enllà de si mateix: "per sobre de si mateix i per damunt de les potències de l'ànima", només "desposseir-se del que no és, del jo i de tot el que li pertany"... (1980: 101). Però en actitud d’oients atents, sentim el seu esforç per reconduir la nostra mirada, vivim la seva provocació.