22
El problema de la poesia és com arribar a penetrar en el món i en nosaltres com a part del món, com penetrar en el que és i en el que no és, com escoltar-lo i com deixar-lo manifestar. La poesia ha de ser revelació del que és, manifestació del que és, presència i absència; però, ho és?
Petita selecció del poemari del cantautor, activista professor i poeta Rafa Sánchez: SED (San Pablo, 2018. 144 p.). Versos que conviden a no asfixiar la vida que batega en cadascú; paraules que, obrint-se camí en nosaltres, ens recorden el veritable sabor de la vida, la importància de donar-nos temps, de ser-hi del tot, a cada moment.
Cada societat ha viscut segons un patró col·lectiu que orientava al grup, oferint-li un sentit de vida al grup i als individus. La mil·lenària forma de desenvolupar projectes col·lectius està ara desapareixent per a no tornar més. La seva construcció és ara a les nostres mans i sota la nostra responsabilitat. Estarem a l'alçada qualitativa necessària per tal d'exercir aquesta responsabilitat adequadament? L'últim llibre de Y.N. Harari posa de relleu la necessitat de prendre consciència d'aquest gran repte.
Els humans som vivents necessitats. Els desitjos donen a conèixer a la nostra ment i al nostre sentir aquestes necessitats. Som éssers de desitjos. Aquests desitjos, per causa del nostre accés a la DA de la realitat, són desitjos sempre insatisfets.
Petita selecció d'un text essencial del budisme zen. L'autor és Yongjia Xuanjue (665-713), conegut també com Yoka Daishi ("Daishi" -gran mestre-, nascut a Yoka, a la Xina), i en aquest Cant insisteix en la importància de veure i viure des de la profunda qualitat humana, des del que veritablement som. "Tothom posseeix en sí mateix un inesgotable tresor de llibertat" del que tothom podria beneficiar-se.
En Bhakti Das ens ha deixat. A finals d'agost el cor li va fallar mentre era en un ashram al Canadà. Tots els que l'hem conegut el trobarem molt a faltar; en Bhakti, impregnat de la música i de la saviesa de l'hinduisme, ha estat col·laborador d'aquesta casa des dels inicis: concerts, xerrades, cursos, pràctiques de silenci... sempre tenia el "sí" a punt. El planeta queda més apagat sense el seu riure, la seva gran cordialitat, la seva música i la seva gran vàlua personal.
Els mestres de la gran qualitat humana aconsellen no viure residint i identificats amb la nostra dimensió relativa, la qual pivota sobre la necessitat i la seva resolució. Vegem les raons d'aquest consell. Residir a la mateixa dimensió relativa és identificar-se amb ella, és a dir, identificar-se amb la pròpia estructura de desitjos i temors i, conseqüentment, amb els propis records i expectatives. Qui s'identifica amb la seva estructura de desitjos, que és identificar-se amb la seva estructura de necessitats, carrega sobre si amb els temors que acompanyen els desitjos, com l'altra cara indivisible de la seva realitat; carrega amb els seus records i amb les expectatives que es generen des dels desitjos i els records.
Volem advertir el parentiu en la pretensió i la similitud entre la nostra idea que totes les espècies vivents han de modelar la immensitat que els envolta a la mesura de les seves necessitats de supervivència, del seu sistema cerebral, sensitiu i operatiu i el principi antròpic de Hawking.
Petita tria del poemari Ocell roig, de Mary Oliver (Ohaio, 1935), traduït i prologat per Corina Oproae (Godall edicions, 2018). Ens diu la traductora: "El lector és convidat a viure, a través de la porta d'entrada que és el poema,…
Shinkichi Takahashi (1901-1987) poeta japonès i monjo budista zen. Després d'una etapa d'influència de l'avantguarda europea va convertir la seva poesia, sota l'influx del budisme zen, en un espai de contemplació de la natura i el món urbà del Japó de la postguerra. Presentem una petita selecció extreta del seu llibre: "En la quietud del mundo" (de l'editorial Pre-Textos, 2018).